dijous, 17 de febrer de 2011

Raül Agné com a exemple

Agné és un professional de futbol desacomplexat, que afronta els problemes a cara descoberta, sense manies. Respectuós i que alhora vol ser respectat. I, per tant, no té cap problema per anar pel món com el que és, sense cap més explicació.


El camí no el va encetar en Pep Guardiola, però és evident que la seva actitud ha ajudat molt perquè és un exemple a seguir, un referent.

En Raül Agné ha demanat que no es polititzin els fets de la roda de premsa d’Osca. Més que una demanda impossible, com molt bé sap en Raül, és un clam a la dignitat, a la normalitat lingüística i cultural.

Quan en Pep Guardiola i en Raül Agné contesten en català les preguntes que els formulen en català no fan res més que actuar amb naturalitat. Però això, a Espanya, és impossible.

Que en Pep contesti indistintament en català, anglès o castellà les preguntes que li formulen en una roda de premsa a Londres és el més normal del món.

Que en Raül Agné contesti en català després que els periodistes catalans esperessin que els periodistes locals preguntessin en castellà és una ofensa a l’espanyolitat, intolerable per a la premsa d’Osca. “Háblame en cristiano”, em deien quan era petit...

Que els espanyols actuen contra la normalitat, contra el sentit comú, despòticament, ho reconeixen ells mateixos: el club d’Osca va emetre immediatament una nota condemnant l’actitud d’Agné; però com que l’actitud d’Acné no és condemnable sinó que el que és condemnable és la posició de la premsa d’Osca, van haver de mentir dient que en Raül es va negar a contestar en castellà, quan la realitat era que ells no volien que parlés en català. La mateixa veritat els fa caure la cara de vergonya..., però ells van a la seva.

En alguna banda he sentit que no hi ha res a fer, que quan parles amb la gent de Madrid hi ha un ambient en l’aire que remarca que ells van guanyar la guerra de Successió i, per tant, nosaltres encara som els derrotats que hem d’acotar el cap. Per algun motiu ho recordem cada any l’Onze de Setembre!

Avui mateix, i en la mateixa línia, el president d’Extremadura s’ha queixat que s’utilitzi el català en algunes reunions del Senat. “España, una!”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada