dijous, 24 de febrer de 2011

Ple del mes de febrer

S’ensuma el final de mandat. De fet, per primera vegada en Lluís Sacrest ha fet referència al fet que només falten dos plens ordinaris (març i abril) per acabar el període.

Pere Gómez Inglada

L’ordre del dia d’avui era poc rellevant, però hi aprovàvem el Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals i el Pla Local d’Esquipaments Culturals. Ens hi hem posat d’acord, la qual cosa sempre és d’agrair.

Evidentment, es tracta d’un full de ruta, d’un llistat de mancances que s’hauran de cobrir quan es puguin (i ara per ara no sembla veure’s quan serà aquest moment), però que són compartides per tothom. Nosaltres hem destacat, pel que fa als esports, la piscina coberta, l’edifici de serveis dels pavellons i la zona integrada de camps de futbol; i, pel que fa a cultura, la nova biblioteca, el centre cultural i el museu del paisatge.

En el fons, però, com deia més amunt no és més que un llistat d’intencions per quan les condicions econòmiques permetin tirar-les endavant.

Amb tot, el punt culminant del Ple, ha estat quan en Joaquim Trincheria ha utilitzat el to futeta habitual per carregar per enèsima vegada contra els pavellons esportius. Ha arribat a dir que “per guanyar quatre vots” s’acaben fent nyaps per tenir contents els clubs usuaris.

El millor és no fer-li gaire cas, però en Lluís Sacrest no se n’ha pogut estar (suposo que ja venia encès del Ple anterior, quan en Trincheria havia afirmat que el català havia sortit com si res després dels anys de franquisme) i li ha etzibat, sense manies, que estava fart d’aquest to futeta i perdonavides que adopta en Trincheria en els plens, que no s’hi val sempre agafar-s’ho tot amb frivolitat i deformar la realitat, que “en els dotze anys que porta fent d’alcalde l’ha sentit queixar-se reiteradament de moltes coses, però que no ha fet cap proposta en positiu!”

La tensió ha crescut per moments, però jo m’he reiterat en la meva idea que en Lluís Sacrest ha estat un bon alcalde per Olot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada