Durant moltes i moltes dècades, els catalans ens vàrem creure les interpretacions que ens volien fer empassar els ideòlegs del franquisme. En el cas que ens ocupa, el de la “retirada” dels republicans arran de l’ocupació de Catalunya per l’exèrcit nacional, el tòpic que ens hem anat creient durant generacions ha estat que l’exili, per a alguns republicans, va ser una mena d’”exili daurat”.
Ja fa una colla d’anys que això ho hem anat desmentint. No només van morir centenars de milers de catalans durant la guerra, sinó que l’enorme contingent d’exiliats va passar unes penúries extremes. Els francesos no sabien què fer-ne i lluitaven per fer-los fora tan ràpid com fos possible.
En les últimes dècades, hem pogut llegir testimonis del tràngol que van haver de patir aquells que més havien lluitat contra el feixisme a Catalunya.
Aquest dissabte, l’ICCO ens ha permès seguir de primera mà la presentació del recull de testimonis del pas de la frontera que ha fet la professora de Filologia de la UAB, Maria Campillo, titulat Allez, allez! : és a dir, les paraules amb què els soldats senegalesos acolliren els 460.000 exiliats que passaven la frontera. Després de tres anys patint l’avenç de les tropes feixistes, ara que passaven a terreny republicà, la rebuda era un camp de concentració sobre les fredes sorres de les platges rossellonenques durant el mes de gener!
Francesc Vilanova ha començat la presentació comentant l’”expulsió” planificada pel franquisme, de la mà de dos articles ofensius del periodista i polític Carles Sentís. Segons ell, els republicans no es mereixien cap mena de consideració.
Maria Campillo i l’olotina Mita Casacuberta han passat a llegir magistralment una colla d’exemples ben diversificats de testimonis escrits que relataren els fets.
Tràgic, terrible... Però, com deia aquell, si no en repeteixes els testimonis, al final resultarà que el fet no s’ha produït mai... I els feixistes se sortiran amb la seva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada