Dignitat. Carta oberta a l’Oriol
A l’Oriol Junqueras, vicepresident del govern
legítim i candidat per ERC a les properes eleccions, injustament privat de
llibertat en una presó castellana
Oriol,
Gairebé fa dos mesos que estàs injustament empresonat. El govern de Madrid,
aprofitant la seva mà a la cúria judicial, ha decidit que, després d’ocupar
il·legalment les nostres institucions, et volien mantenir tancat perquè no
poguessis participar en la campanya electoral; escapçar l’independentisme i el
partit, com ha dit la vicepresidenta del govern espanyol.
I ho volen així perquè, bàsicament, et tenen por; perquè, si deixessis la
presó i poguessis parlar lliurement, no hi hauria cap força militar que pogués
impedir el triomf de la veritat.
Demà s’acaba la campanya d’aquestes eleccions imposades, que sabem
absolutament il·legítimes; però, com sempre has dit, som un poble profundament
democràtic i, sempre que tenim l’oportunitat d’emplenar les urnes amb vots de
llibertat, ho fem. Deu ser que ens ho han prohibit massa vegades al llarg de la
nostra història perquè ara deixem passar-les sense participar-hi.
No dubtis, Oriol, que després d’haver defensat les urnes l’1 d’octubre, d’haver
rebut la violència policial, de tenir bona part del govern empresonat (i també els
nostres representants socials, d’Òmnium i ANC, cosa que no havia passat mai, ni
durant la dictadura franquista!) i la resta a l’exili, seguirem lluitant,
tossudament alçats, defensant els nostres drets.
Com bé saps, sempre mirem endavant. Ni de bon tros pretenem recular fins al
segle XIII per seguir el que escriu Bernat Desclot a la crònica: “Ne sol nom
pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey
d'Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que
nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey
d'Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d'Arago
e de Cecilia.” Només pretenem que se’ns escolti, que s’accepti el parer
majoritari de la nostra gent i que puguem alçar els símbols amb què ens
identifiquem a la mateixa alçada que els de qualsevol altre.
Estic convençut que, malgrat les moltes distorsions que ens ofereixen les
enquestes tergiversadores, el poble de Catalunya no permetrà que continuï la
situació actual i que dijous votarà en conseqüència. Com quan Francesc Macià,
retornat de l’exili, va triomfar en les eleccions del 31, o quan Lluís
Companys, encara empresonat, va triomfar en les del 36.
Ara, el 21 de desembre del 2017, el poble tornarà a guanyar per sobre de l’imperi
de la llei i els cops de porra de la policia. Les opcions republicanes serem
majoria i podrem continuar consolidant el rumb que la majoria d’aquest país
volem.
Oriol, des d’Estremera no et deu arribar el rebuig general a la vostra
situació d’empresonament injust i fins a quin punt es multipliquen les mostres
de dolor i de solidaritat. Quan en sortiu, podreu veure que els catalans hem
seguit aquests dies tant com hem pogut el que diuen aquells versos de Joan
Salvat-Papasseit:
Hi ha un HOME a la presó
dels que avançaven.
Junteu-vos,
traieu-li l’embaràs que li
oprimeix les mans.
Perquè faci camí.
Plegats, seguirem avançant, com deia el president Companys: tornarem a
lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer.
Catalanes, catalans: ara torna a ser l’hora gloriosa en què ens ho juguem
tot. Per tots aquells que s’han jugat la pell per tots nosaltres, votem en
massa el 21 de desembre i fem-nos dignes de la República que construirem entre
tots.
Oriol, guanyarem!
Olot, 18 de desembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada