Sí, ho hem de fer bé, però tenim
pressa.
Aquests dies, malauradament ens van
donant arguments contra aquells que deien que la independència només es
justificava (o es reclamava) per motius econòmics: els catalans, rics, no
volien pagar les comunitats pobres...
És evident que aquest argument era
més que fal·laç; però també és veritat que cal donar alguna solució des de
Catalunya als 800.000 aturats que tenim, al 50% de joves que busquen feina i no
en troben; a tots aquells catalans i catalanes que s’han passat els millors
anys de les seves vides adquirint una formació superior i que, quan és l’hora d’entrar
en el mercat laboral, en queden al marge...
És clar que hi ha motius econòmics
per afanyar-nos, per tenir pressa, però no són els únics, i potser tampoc no
són els més importants, malgrat tot.
Potser no són els més importants
perquè fa més de tres segles que Espanya ens vol fer desaparèixer com a poble,
com a nació. I, per això, tenim pressa!
El govern espanyol actual vol
imposar la castellanització a les nostres escoles, la recentralització a les
nostres universitats, l’espanyolització a la nostra societat... Sap greu
continuar l’enumeració, com si haguessin retornat els temps foscos del
franquisme.
I és que, en el millor dels casos,
no ens podríem permetre com a poble tenir l’espasa de Dàmocles planant sobre
els nostres caps en funció de si el govern
d’Espanya fos així o aixà. Un poble no pot sobreviure en aquestes condicions.
Passa, però, que les veus (n’hi ha?
D’acord, sí, jo en conec dos o tres, el del meu costat en coneix tres o quatre
més...) espanyoles que defensen la “pluralitat”, que entenen la singularitat
nacional del poble de Catalunya, no existeixen; o ningú no piula, per por o
perquè de debò no els interessa gaire...!
Com deia Joan Fuster: ens volen
destruir com a poble.
#tenimpressa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada