diumenge, 30 de desembre de 2012

2013: guanyarà el pessimista?


Agafo la bola de vidre..., i em surt la vena pessimista!


L’optimista diria que tenim una majoria sobiranista com mai no l’havíem tinguda i que el procés cap a la independència és imparable. Ningú no es farà enrere i el 2013, malgrat que serà un any difícil, servirà per assentar les bases de l’estat català que volem la majoria, que serà una realitat després del referèndum del 2014. El futur de la Catalunya independent dins de la Unió Europea és esperançador; finalment, Catalunya podrà viure en llibertat.

Però no m’ho acabo de creure i em surt el pessimista:

El 2013 serà un any terrible. Econòmicament i nacionalment parlant. Hi haurà unes grans retallades imposades pel govern de Madrid que intentaran que Catalunya incompleixi el límit de deute amb la voluntat de tenir l’excusa perfecta per intervenir l’autonomia. Paral·lelament, el govern del PP anirà aprovant (amb el vistiplau del PSOE) un seguit de lleis que reduiran a la mínima expressió la capacitat legislativa de les comunitats autònomes. Catalunya no passarà de ser una diputació ampliada sense cap mena de possibilitat organitzativa, sense marge de maniobra que no sigui gestionar malament les obligacions que imposi el govern central.

Mentrestant, continuaran generant a Catalunya un clima d’opinió contra el govern, i el faran culpable de la crisi econòmica, de la reducció de les prestacions socials, de l’estat del benestar, i de provocar artificialment l’enfrontament entre els espanyols. I, si poden fer caure el govern de Catalunya, millor: feina feta! Confiant, a més, que en trobaran molts que s’apuntaran al carro, ho promouran i ho celebraran. Alhora, desplegaran tota la maquinària diplomàtica per presentar al món una Catalunya egoista i insolidària, culpable d’abandonar els pobres espanyols quan més ho necessiten. Europa se’ns girarà d’esquenes. Més que res perquè, si els espanyols no compten amb els diners que ens roben als catalans, els hauran d’aportar els altres europeus i ja en comencen a estar fins al capdamunt. De fet, tots els estats europeus envegen el Regne d’Espanya perquè tots voldrien tenir una Catalunya per esprémer...

D’aquesta manera, el govern de Madrid preveu frenar el referèndum i alhora tenir tranquil·la la parròquia espanyolista...

Si, tot i així, el govern Mas aguanta i convoca un referèndum, el govern del PP haurà pogut tibar tant la corda, haurà mostrat tanta fermesa entre els seus, que no els costarà gens oferir alguna cosa a canvi: un nou pacte fiscal descafeïnat, per exemple. Llavors es podrà fer el demòcrata i acceptar que hi hagi un referèndum legal sobre el futur de Catalunya.

I aquí el pessimista em pregunta: i què faran els partits catalans? Segur que Unió hi tindrà un paper decisiu i que defensarà el No o l’abstenció: al capdavall, el govern espanyol ens ofereix un “pacte”... PSC i PP no cal ni dir-ho. ICV ni sí ni no, sinó tot el contrari... I Convergència, què dirà amb aquest panorama? S’ho jugarà tot a una carta o voldrà seguir sent el “partit de govern”? I, per tant, què farem el conjunt de la ciutadania? És fàcil que molts catalans dubtin i que, malauradament, no acabi guanyant el sí.

I, llavors, pobra Catalunya! Us imagineu l’endemà del referèndum, amb la victòria del No? Ja ens podem calçar! Finis Cathaloniae... Que Déu ens agafi confessats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada