Últim Ple de l'any

Semblava que havia de ser un Ple tranquil i de transició, però al final a resultat ser interessant i, sobretot, “sorollós”: reivindicacions de la policia municipal i dels treballadors de l’Hospital Sant Jaume, amb botzines de fons dels concentrats a fora de l’Ajuntament.

Ens trobem en uns temps convulsos, la situació econòmica és crítica i no s’estan trobant les solucions; al contrari: només paguem els més febles, els treballadors i els que tenen més necessitats de suport social. En aquest Ple mateix, per exemple, vam haver d’aprovar la supressió del pagament de la paga extraordinària dels treballadors de l’Ajuntament. La intervenció d’ERC anava en el sentit de reforçar la idea que sempre hem defensat: no hi ha més remei que aplicar-ho, però hi estem en contra perquè no aporta res i perjudica el dinamisme econòmic de la ciutat. Ens pensàvem que tots els grups compartien la nostra opinió, però ens vam trobar la sorpresa que la representant del PP ja ho trobava bé, perquè segons ella la crisi perjudica tothom i ja està bé que els treballadors públics també cobrin menys. En fi, són maneres de mirar-ho.

Pel que fa a la resta de punts, no hi va haver gaire debat llevat de l’apartat de mocions.

Primer, el grup socialista presentava una moció reclamant el pagament dels deutes de la Generalitat amb l’Ajuntament. Evidentment, tots hi vam votar a favor. Nosaltres, però, vam defensar la idea que el problema no és que la Generalitat no paga, sinó que l’Estat se’n du els calés dels catalans i després no compleix els seus compromisos amb les comunitats autònomes, en una clara voluntat de treure’ls capacitat de gestió i recentralitzar el Regne, sense importar-los que, qui en rep les conseqüències, siguin els ciutadans.

En segon lloc, Òmnium Garrotxa va presentar una moció en favor de la retirada de la llei d’Educació que impulsa el PP. Una altra mostra de la voluntat centralitzadora del govern espanyol i de l’”espanyolització” de Catalunya. Vam votar a favor ERC, PSC i CiU; en contra, PP; i PxC es va abstenir, no sense citar els dos primers versos de l’”Oda a Espanya” de Maragall. Em va anar bé, perquè vaig comentar que Joan Maragall, com el seu nét, acaba l’oda amb un rotund “Adéu, Espanya!”

D’urgència, vam presentar una resolució conjunta contra les prospeccions petrolieres amb el sistema de “fracking”, que ha generat una gran preocupació a tota la comarca. Esperem que les veus garrotxines puguin acabar frenant aquestes prospeccions.

En l’apartat de precs i preguntes, la Clara va agrair la celeritat a actuar en relació a la cruïlla del carrer Madrid amb el camí de la Teuleria i va lamentar que, finalment, la col·locació de la nova passarel·la de les Tries hagi d’anar a càrrec de l’Ajuntament.

I confiem que el proper any sigui millor i que sigui l’últim en què depenguem del Regne d’Espanya.