L'apocalipsi segons Chacón

Em pensava que algú enllà del Rubicó hi hauria un moment que posaria seny, però veig que hi ha coses que són impossibles...

La futura presidenta del PSOE (si aconsegueix esborrar del tot l’estigma de “catalana”) ja la va vessar quan es va lamentar que la independència de Catalunya l’obligaria a triar la nacionalitat del seu fill i que ella no es volia trobar en aquestes circumstàncies... (Aquests dies, per exemple, li ha respost algú tan poc susceptible de ser ni tan sols “catalanista” com en Loquillo, el cantant: deia, en una entrevista, que tant li feia la independència de Catalunya –mentida, és clar, ell que és unionista fins a la medul·la-, perquè tindria dues nacionalitats. És tan simple com això, però els espanyolistes recalcitrants no ho volen reconèixer!)

La Chacón ha acabat reblant el clau avui mateix: entre altres coses, ha dit que els independentistes volen aixecar un mur com el de Berlín...

No: perdoni, senyora Chacón. Els independentistes només parlem del dret a decidir, que cada poble ha de triar quin ha de ser el seu estatus polític; que els catalans volem estrènyer els ponts, els llaços, que ens uneixen amb els nostres veïns. No volem trencar relacions, no volem girar-nos d’esquena, no volem esborrar ningú del mapa. Només volem ser nosaltres mateixos i decidir entre tots el que volem ser de cara al futur.

Els murs els aixequen els que promouen boicots, els que fan crides al rebuig d’allò que els ve de fora, els que volen imposar, els que volen uniformitzar, els que ens volen sotmesos, els que volen “espanyolitzar” –com en Franco- els nostres alumnes. Els que només saben apel·lar a la por, els que amenacen, els que defensen que la Unió Europea no ens reconeixerà quan els únics que s’hi han pronunciat són ells mateixos... (Qui es pot arribar a creure que la UE prescindirà d’una regió rica a canvi de seguir mantenint un dels estats més insolvents d’Europa?).

Potser sí que val la pena llegir l’últim llibre d’en Sánchez Piñol (miraré de parlar-ne ben aviat) per veure que una cosa ha canviat: el 1714 ens sotmetien a força de bombes, el 2012 ens volen sotmetre amb la força de la por...

És que avui mateix hem sentit l’expresident de la Generalitat, en Montilla, argumentant que Franco també feia referèndums; gran argument a fi d’oposar-se que parli el poble. Com pot ser que un president democràtic no entengui la força d’un referèndum democràtic? Com pot ser que algú que ha lamentat la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut perquè era una llei votada pel poble, ara digui que els dictadors també fan referèndums?

Doncs això: resulta que els “demòcrates” no ens deixaran votar (a diferència d’Escòcia, del Quebec, del Kosovo...) els catalans, però es permeten fer vídeos amb el clàssic “me gusta mucho Cataluña”! Una mica en la línia del tòpic “quien bien te quiere te hará sufrir...”

Doncs, als catalans, ja ens ha passat això del patiment.

És curiós, però encara sento espanyols que, quan parlen de la independència de Catalunya, se’n riuen...; perquè pensen que és una part propietat d’Espanya. Si Catalunya demana la independència, també la pot demanar Madrid o Logroño, pensen... Encara no s’han adonat de la diferència nacional de Catalunya. No són conscients que ens han prohibit l’ús de la nostra llengua al parlament espanyol, que són el principal impediment perquè es parli a la Unió Europea, que ens posen traves a la immersió lingüística, que no volen ni sentir parlar d’una nova estructura administrativa a Catalunya, que ens volen imposar els criteris de Madrid pel que fa a horaris comercials, a convenis laborals..., que... Per què seguir?

Encara no s’han adonat que això també els passava abans del 1975 amb el Sàhara Occidental, abans del 1955 amb el Marroc, abans del 1898 amb Cuba i les Filipines... I que durant el segle XXI ho tornaran a viure amb Catalunya (i la resta dels Països Catalans), amb Euskal Herria, amb les Canàries, amb Ceuta i Melilla...

I no entenen que Gibraltar mai no voldrà ser espanyola!

És molt fàcil! Si els espanyols volen saber què és democràcia (allò que fa lliures els ciutadans d’un país), què és un Estat modern, només han de llegir la sentència de l’Alt Tribunal del Canadà en resposta a les demandes del Quebec sobre un referèndum d’independència. I s’adonaran que no poden silenciar la veu del poble.