Estava esperant tenir una estoneta
lliure per publicar la meva impressió sobre els resultats electorals de les
passades eleccions al Parlament de Catalunya...
Però no hi ha gaire res més a dir
que il·lusionar-nos per un Parlament que, per primera vegada, és
majoritàriament independentista. No sé com aniran els “pactes” de legislatura,
però està clar que només hi ha dues opcions de país: a) convoquem un referèndum
sobre la independència de Catalunya al més aviat possible (si pot ser, abans de
l’estiu); b) proclamem solemnement la independència comptant amb la majoria
absoluta que hi ha al Parlament.
La resta, és literatura...
Mentrestant, però, deixeu-me
comentar un fenomen “paranormal” que s’ha produït en aquestes eleccions (i no
em refereixo a la desaparició, sostracció o substitució de cartells electorals,
que malauradament és un tret característic de les darreres conteses electorals...).
Un fenomen que, jo que sóc de “literatura”,
m’ha recordar la Invasió subtil, de
Pere Calders.
Em sorprèn que la premsa nacional no
se n’hagi fet més ressò, però resulta que el PP Català ha tingut l’original
pensada de fer venir tota una flota de militants o afins de diverses regions
espanyoles per controlar el “normal” funcionament dels col·legis electorals
catalans.
Perquè s’entengui: resulta que,
arribats per terra-mar-i-aire, un estol (mascles, en la seva majoria) de
jovenets espanyols van aterrar a grapats per fer d’apoderats del PP a les meses
electorals de tot el país, suposadament per controlar que el procés electoral català
se seguia amb totes les garanties democràtiques (n’hi ha que diuen que van
veure uns individus posant paperetes del PP en sobres buits, però jo no en vull
donar fe...).
Sobretot, em deixa astorat que el
PPC, que va havia tingut un nombre d’electors notablement superior a ERC en els
comicis del 2010, no fos capaç de fer com ERC: cobrir totes les meses
electorals garrotxines amb apoderats garrotxins; i que requerís la presència de
militants del País Valencià, d’Aragó, de Castella... per “controlar” la nostra
democràcia.
En fi, m’estalvio comentaris...
Salut i democràcia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada