dimecres, 10 d’octubre de 2012

Tots els colors del VERD!


És clar que tot plegat era ben previsible. Aquests dies, però, les manifestacions del ministre Wert han aconseguit que m’espavilés. Volia parlar de feixisme, d’incultura, de franquisme i de dictadura, d’imposició i de colonialisme...; però m’he acabat mossegant la llengua.


I em deia: ja s’ho faran! Però em sap greu pels espanyols. De debò: ja fa temps que em sap molt greu que els espanyols hagin de suportar un ministre de cultura, d’educació i d’esports com aquest. Perquè no se’l mereixen. Espanya i els espanyols valen molt més que això (i com aquest ministre, evidentment, molts d’altres); però la seva tossuderia per impedir la independència d’Euskadi i de Catalunya els porta a defensar aquesta mena d’individus.

Per això mateix, estic convençut des de fa temps que l’única via possible perquè Espanya i els espanyols trobin el seu camí democràtic en el món del segle XXI és la independència de les nostres nacions.

I, per això, dedicada a la incultura del ministre Wert, aquesta magnífica cançó d’en Raimon. I ja hem dit prou: s’ha acabat el bròquil! Gora!

PAÍS BASC

Tots els colors del verd
sota un cel de plom
que el sol vol trencar.
Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.
Portava el vent la força
d'un poble que ha sofert tant.
Portava la força el vent
d'un poble que ens han amagat.

Tots els colors del verd
sota un cel ben tancat.

I l'aigua és sempre vida
entre munyanyes i valls.
I l'aigua és sempre vida
sota la grisor del cel.

Tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

És tan vell i arrelat,
tan antic com el temps
el dolor d'aquella gent.
És tan vell i arrelat,
com tots els colors del verd
en aquell mes de maig.

Tots els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la terra i el mar
allà al País Basc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada