És clar que tot plegat era ben
previsible. Aquests dies, però, les manifestacions del ministre Wert han
aconseguit que m’espavilés. Volia parlar de feixisme, d’incultura, de
franquisme i de dictadura, d’imposició i de colonialisme...; però m’he acabat
mossegant la llengua.
I em deia: ja s’ho faran! Però em
sap greu pels espanyols. De debò: ja fa temps que em sap molt greu que els espanyols
hagin de suportar un ministre de cultura, d’educació i d’esports com aquest.
Perquè no se’l mereixen. Espanya i els espanyols valen molt més que això (i com
aquest ministre, evidentment, molts d’altres); però la seva tossuderia per
impedir la independència d’Euskadi i de Catalunya els porta a defensar aquesta
mena d’individus.
Per això mateix, estic convençut des
de fa temps que l’única via possible perquè Espanya i els espanyols trobin el
seu camí democràtic en el món del segle XXI és la independència de les nostres
nacions.
I, per això, dedicada a la incultura
del ministre Wert, aquesta magnífica cançó d’en Raimon. I ja hem dit prou: s’ha
acabat el bròquil! Gora!
PAÍS BASC
Tots els colors
del verd
sota un cel de
plom
que el sol vol
trencar.
Tots els colors
del verd
en aquell mes
de maig.
Portava el vent
la força
d'un poble que
ha sofert tant.
Portava la
força el vent
d'un poble que
ens han amagat.
Tots
els colors del verd
sota un
cel ben tancat.
I
l'aigua és sempre vida
entre
munyanyes i valls.
I
l'aigua és sempre vida
sota la
grisor del cel.
Tots
els colors del verd
en aquell mes
de maig.
És tan vell i
arrelat,
tan antic com
el temps
el dolor
d'aquella gent.
És
tan vell i arrelat,
com
tots els colors del verd
en aquell mes
de maig.
Tots
els colors del verd,
gora Euskadi, diuen fort
la gent, la
terra i el mar
allà al País
Basc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada