Avui s’ha mort en
Jordi Castellanos, un d’aquells humanistes discrets que poblen el nostre país i
que ens van desapareixent de mica en mica, però inexorablement. No sé fins a
quin punt sabrem substituir-los, però em fa por que en el camp de les
Humanitats no acabem d’estar a l’altura.
Vaig conèixer en
Jordi, evidentment, a través dels seus estudis de literatura contemporània
mentre estudiava a la Universitat de Barcelona. I, més tard, el vaig poder
conèixer en persona quan vaig passar a fer el doctorat a la Universitat
Autònoma de Barcelona. Feia un curs de narrativa popular dels anys 30. Una
temàtica inexplorada, interessantíssima. Estic convençut que, llevat d’ell,
ningú no en sabia (ni en sap) res de res.
No cal dir que el
rigor, la seriositat dels plantejaments, la profunditat..., estaven més que
garantits. Arran d’aquesta assignatura vaig poder fer un buidat dels escrits de
la Revista d’Olot, que em va acabar
de donar la pràctica necessària per plantejar-me la tesi doctoral que vaig
acabar fent. En Castellanos, pou de documentació i de coneixements, ens va
captivar en un curs que podia haver estat àrid, insofrible...
Quan, un any
després, vaig haver-me de plantejar el treball de recerca del doctorat, no vaig
dubtar gaire a trucar a la porta d’en Jordi Castellanos. Honest de mena,
malgrat (o potser per això) la saviesa, va veure que el tipus de treball que li
plantejava s’encarava més aviat en la línia d’investigació d’un gran
especialista que jo no havia tingut el plaer de tenir com a professor i que
m’acabaria dirigint el treball i la tesi magistralment, en Josep. M. Balaguer.
L’última vegada que
vaig veure en Jordi Castellanos va ser anys després durant la lectura de la
meva tesi. Actuava de president del tribunal i en va fer uns comentaris tan elogiosos
que mai no els oblidaré i li estaré agraït per sempre.
La mort sempre és
penosa, però encara ho és més quan s’endú, encara joves, personatges d’aquesta
vàlua; perquè el país, la societat, els necessita: els necessitem i se’ns en
van, i no sé si els sabrem substituir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada