diumenge, 14 d’octubre de 2012

15O: Diada?


Potser algun dia el 15 d’octubre serà una data clau de la Catalunya independent.


El 15 d’octubre del 1940 van afusellar Lluís Companys perquè era el president del govern de Catalunya, perquè representava tots els catalans, que no havien volgut deixar de ser catalans a mans dels feixistes absolutistes.

Algun dia m’agradaria poder anar a Barcelona, a les sis de la matinada d’un 15 d’octubre, per rememorar el camí que va haver de fer el nostre president.

De moment, però, a la Garrotxa hem volgut intentar mantenir la memòria del president com bonament hem pogut. Avui, diumenge 14, 72 anys després de l’execució de Companys, m’ha tocar iniciar el recorregut des del carrer de Lluís Companys, a Olot. I ho he volgut fer amb aquest poema de Ventura Gassol. Hi sobra cap més paraula:

AL PRESIDENT COMPANYS

No digueu que ell és mort -no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit-,
Digueu només que el president reposa
Entre els braços materns, amorosit.

No digueu que ell és mort –la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit-,
digueu només que té la boca closa
I la cançó de l’herba sobre el pit.

No digueu que ell és mort –la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort-, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada