diumenge, 30 de setembre de 2012

Ara no toca?


Algunes de les reticències respecte a les demandes de llibertat del poble català em recorden l’”ara no toca” que va fer famós el president Pujol, recentment reconvertit a l’independentisme (per la força de la raó i la dura realitat).


Què vol dir ara no toca? Amb l’excusa que són temps de crisi econòmica, que l’important és superar aquestes dificultats i que la millor manera de sortir-ne és “todos juntos”, molts pretenen esborrar les reivindicacions catalanes i disfressar-les d’egoisme i d’insolidaritat.

Doncs no se’n sortiran, perquè els barruts no se’n surten mai. Com si no portéssim tres-cents anys intentant sobreviure malgrat els bombardejos i els intents genocides. Com si no haguéssim intentat construir un Estat diferent després de la dictadura franquista perquè els catalans ens hi sentíssim còmodes defensant la nostra cultura, la nostra idiosincràsia. I només hem rebut rebuig i insults.

Com si no haguéssim fet la prova del cotó amb la reforma de l’Estatut!

És que el 2005 hi havia crisi? I la resposta va ser no, com ara: passar el ribot fins que no es reconegués gens allò que havia aprovat el Parlament. I, per postres, la campanya de recollida de signatures del PP, les impugnacions davant del constitucional, i la sentència del 2010. Tampoc no tocava, llavors? I quan ha de tocar?

Però és que a més a més el govern espanyol (ni tampoc l’oposició) no té cap interès a complir la llei. Ens acusen, als independentistes, de reivindicar un referèndum il·legal (com en una dictadura, segons ells, la gent ha de callar); i els primers que incompleixen la legalitat són els governs del PP i del PSOE. Avui mateix, els pressupostos de l’Estat del 2013 confirmen que el govern incomplirà una altra vegada la disposició addicional tercera de l’Estatut (sí, fins i tot incompleixen l’Estatut que el constitucional va aprovar!) que obliga a invertir en infraestructures el percentatge del PIB de Catalunya respecte al conjunt de l’Estat. Catalunya té un 18,8% i l’Estat només hi vol invertir un 11,9%

En Montoro diu que no hi ha diners per complir la llei (que “ara no toca”). Jo no sóc economista, però a mi em sembla que complir una llei que parla en termes de percentatges no ha de ser tan difícil, no? Si tens un pressupost per a infraestructures, doncs el primer que has de fer és apartar el 18,8% i dedicar-lo a inversions a Catalunya. És fàcil, no? Doncs ni això.

Això vol dir que els gironins ens seguirem matant a la N-II perquè l’Estat no vol desdoblar la carretera: s’estima més seguir construint AVEs que no porten enlloc.

No, no és una qüestió d’”ara no toca”. És una qüestió de “volem ser LLIURES!” Ara, i sempre. I ho serem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada