diumenge, 8 de juliol de 2012

Robert Manera


Poques vegades assisteixo a un acte amb aquesta sensació de convenciment, de tranquil·litat, de comoditat pel que hi vaig a fer...


En aquest cas, es tractava de la inauguració de l’exposició que els amics d’en Robert havien preparat a la Sala Oberta del Museu Comarcal: “L’art de ser honest, l’instint de recerca.”

Vaig conèixer en Robert ja fa molts anys, en una faceta que segurament no passarà a la història de l’art, però que per a mi és molt significativa: quan jo vaig començar la meva llarga i intensa etapa com a entrenador del CB Olot, en Robert era l’entrenador dels equips femenins de l’escola Verntallat.

Va ser tot un plaer poder entrenar la seva família (filles i nebodes) Manera-Bassols-Casi i la resta de grans jugadores que s’havien format a partir del seny i les bones maneres d’en Robert. Sobretot, li agraeixo un aspecte que no és gens senzill: malgrat ser pare, i malgrat ser exentrenador, mai no va voler interferir en la meva feina quan entrenava les seves expupil·les al cadet, al júnior, al sènior...

Qui coneix el món de l’esport, pot arribar a entendre la qualitat humana d’aquesta actitud. I jo no puc més que constatar-ho i deixar-ne memòria.

Avui m’ha agradat molt poder compartir uns minuts amb les seves filles i la seva dona. Però sobretot m’ha agradat constatar en l’actitud dels assistents a la presentació, l’honestedat de tot plegat que certifica el títol de l’exposició.

Com que la meva vinculació amb en Robert era purament esportiva, ben poc havia vist de la seva faceta artística (tret d’alguna altra exposició o d’algun quadre escadusser), i només puc dir una cosa: m’ha agradat molt! Segur que la Pilar Farrés hi ha tingut alguna cosa a veure, però la diversitat de l’art d’en Robert m’ha impactat especialment.

Malauradament, les persones marxem; però ens pot quedar l’obra i la memòria!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada