Recordem les Formigues

Sí, de vegades cal recordar les Formigues, President! És clar que, en aquest cas, no són les formigues treballadores que acumulen i acumulen granet a granet per poder passar l’hivern amb penes i treballs... Això ja ho hem fet massa! Però resulta que el que hem anat acumulant les “formigues catalanes” a còpia d’esforços, després va i acaba aprofitant als altres, que s’han passat l’estiu jaient a la tombona!

No! En aquest cas, em referia a les illes Formigues que he tingut la sort de contemplar tota aquesta setmana des de Calella de Palafrugell. I, és clar, m’ha vingut al cap la gesta de la batalla de les illes Formigues.

Tot el món “civilitzat” s’havia aliat contra els catalans: fins i tot el Papa havia decretat una croada que afavoria la posició del rei de França. Evidentment, les possibilitats de reeixir-ne eren escasses.

Però Pere el Gran tenia clar que només hi havia una opció possible: lluitar fins al final. I comptava amb els millors: l’almirall Roger de Llúria.

És clar que podia haver optat per dialogar, per intentar trobar una solució pactada, per renunciar al que era seu... Però hi ha moments en la història que cal ser ferms: aferrar el timó amb mans segures, assentar els peus en terra, encarar proa endavant i afrontar els embats que apareguin...

Pere el Gran tenia clar que aquell era un moment històric i no va dubtar a confiar en el seu almirall. Aquell 28 d’agost del 1285 va canviar la història de Catalunya perquè algú va decidir que era més important “plantar cara” que arrupir-se cercant un recer inexistent, que amagar el cap sota l’ala...

Després de les illes Formigues (i de les altres batalles navals que van succeir), l’almirall Roger de Llúria va poder sentenciar (segons diuen les cròniques) les paraules que l’han acabat de fer famós: responent al comte de Foix sobre la impossibilitat d’enemistar-se amb el rei de França perquè era tan poderós que podia construir 300 galeres en un any, Llúria deia que no li feia cap por ni que en bastís 1000 perquè només que comptés amb 100 galeres noliejades pel rei d’Aragó en faria prou per demostrar la seva superioritat i pensava que a partir de llavors “ningú, ni fins i tot cap peix, no gosaria sortir al mar si no duia gravat a la cua l’escut del rei d’Aragó!”

Vénen temps transcendentals per a la història del país. Vénen temps que cal recordar la història de la batalla de les illes Formigues. Quan l’enemic no vol sentir raons, cal mantenir-se ferms al timó!