De fet, un punset sempre és un bon
regal, un quadre d’en Vicenç Masdemont Punset, és clar. M’ha vingut al cap
perquè aquestes setmanes està exposant a Bèlgica:
Com ja vaig comentar en l’entrada
anterior sobre els recitals poètics d’en Càndid, també tinc el goig de poder
comptar en Vicenç entre els meus amics.
En Vicenç és allò que en diríem “un
artista”: en tot el que fa –els quadres, els dissenys, els logotips, etc.-,
sempre hi ha la mà decidida de l’artista, l’enginy, la gràcia, l’originalitat,
aquell traç, aquell detall que converteix l’objecte en obra d’art.
Sempre l’he vist col·laborant en el
que calgui: els recitals, les revistes, les felicitacions, els homenatges...; i
és que en Vicenç s’estima la feina: la d’artista i la de professor.
Sovint li he comentat que podria
viure només de la seva tasca com a artista; però, quan li ho comento, veig en
els seus ulls aquella fe en l’educació, allò que en dirien “vocació”, i em
convenço que els seus alumnes tenen una gran fortuna de poder-lo tenir com a
professor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada