Divendres
al Casal Marià d’Olot, 7 del vespre d’un començament de novembre plujós a tot
el país. Una cinquantena d’esforçats lletraferits, molls per la pluja, esperem
pacientment que la premiada Najat el Hachmi es recuperi d’una indisposició que
li ha vingut sobtadament així que ha baixat del cotxe. La Najat està en un
avançat estat d’embaràs i es veu que ho ha passat bastant malament. De fet, des
del començament de la xerrada se la veu insegura, patint; fins que s’atura i no
pot seguir.
El
bon ofici d’en Xevi Casademont, que n’ha fet la presentació, permet canviar la
xerrada per una tongada de preguntes. El públic està a l’alçada de les
circumstàncies, entén l’esforç de la novel·lista i s’encarrega de plantejar un
seguit de qüestions que la Najat pot contestar de manera més relaxada, fins que
acaba amb les seves forces i concreta que, probablement, haurà de suspendre
tots els seus compromisos fins que pareixi.
No
ha estat una de les vetllades més productives ni engrescadores, però hi ha
hagut una gran comunitat d’interessos que ens ha mantingut aferrats a la
butaca.
Recordo
moltes jornades meravelloses del cicle “Les Veus de la Societat”, com el dia
que em va tocar presentar en Jaume Cabré o, sobretot, la gran actuació d’en
Joan Margarit. Sembla mentida, però a Olot s’ha aconseguit mantenir un públic
fidel que dóna sentit a cicles literaris d’aquest tipus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada