divendres, 4 de novembre del 2011

Punt final a "Les Veus de la Societat"?


Divendres al Casal Marià d’Olot, 7 del vespre d’un començament de novembre plujós a tot el país. Una cinquantena d’esforçats lletraferits, molls per la pluja, esperem pacientment que la premiada Najat el Hachmi es recuperi d’una indisposició que li ha vingut sobtadament així que ha baixat del cotxe. La Najat està en un avançat estat d’embaràs i es veu que ho ha passat bastant malament. De fet, des del començament de la xerrada se la veu insegura, patint; fins que s’atura i no pot seguir.


El bon ofici d’en Xevi Casademont, que n’ha fet la presentació, permet canviar la xerrada per una tongada de preguntes. El públic està a l’alçada de les circumstàncies, entén l’esforç de la novel·lista i s’encarrega de plantejar un seguit de qüestions que la Najat pot contestar de manera més relaxada, fins que acaba amb les seves forces i concreta que, probablement, haurà de suspendre tots els seus compromisos fins que pareixi.

No ha estat una de les vetllades més productives ni engrescadores, però hi ha hagut una gran comunitat d’interessos que ens ha mantingut aferrats a la butaca.

Recordo moltes jornades meravelloses del cicle “Les Veus de la Societat”, com el dia que em va tocar presentar en Jaume Cabré o, sobretot, la gran actuació d’en Joan Margarit. Sembla mentida, però a Olot s’ha aconseguit mantenir un públic fidel que dóna sentit a cicles literaris d’aquest tipus.

Ens podem permetre el luxe que això s’acabi?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada