divendres, 11 de novembre de 2011

Contra l'abstenció, mulla't!


Les causes són múltiples i ben diverses, però és innegable que l’augment de l’abstenció en totes les eleccions del país és un fet destacadíssim que caracteritza la nostra societat. És clar que els continus casos de corrupció desencanten al més motivat, però també és clar que s’ha volgut vendre la imatge que tots els polítics són iguals i que no serveix de res votar.


Doncs malament anem!: no, no tots els polítics són iguals (tot i que és cert que n’hi ha que hi són “per forrar-se”), i és clar que serveix anar a votar perquè és la base de la democràcia. El govern el triem entre tots, una altra cosa és que a alguns ja els agradaria que això no fos així. Com repeteixo sempre: “la política, si no la fas, te la fan!”

I no em valen posicions del tipus:

a) “Com que els meus ja no guanyen, ara m’he tornat abstencionista”. La democràcia és això; a les verdes i a les madures. Només la guineu, si no les pot haver, diu que són verdes.
b) “Sóc apolític”. Però m’apunto a totes les manifestacions contra les retallades del pressupost.
c) “Només serveix per enxufar la gent”. Aquí normalment s’amaga aquell que es pensava que ell seria l’”enxufat” i no ha estat així. D’aquests, en conec molts.
d) “No hi ha res a fer, tots els polítics són iguals”. Sí, però després ens queixem que no hi ha polítiques socials, que la banca ens domina, que... No, no tots els polítics diuen el mateix. Una altra cosa és que els que diuen coses diferents no guanyen. I si no guanyen és perquè no els votes.
e) “Visc en una cova”. Està molt bé. En aquest cas podria entendre que no volguessis votar. Ara: m’han explicat de molts casos que han volgut viure “apartats del món”, però que, quan baixen a la “civilització”, és per demanar alguna ajuda o algun subsidi públic. S’entén?
f) “Els meus no es presenten”. Doncs en votes un altre o t’hi presentes tu, però no et dediquis a fer campanya contra tots els altres si tu no t’hi vols presentar. Això és fer una política antidemocràtica. Una altra cosa és que el teu partit/formació estigués prohibit per la llei; llavors sí que tindria un sentit lluitar per la no participació (els referèndums en època franquista, per exemple), però si la llei et permet presentar-te i no ho fas, després no et queixis.

I molts altres casos que segur que coneixereu. En el fons, però, es redueixen a un: descrèdit de la política i impossibilitat de canvi. Però després demanem més carreteres, més seguretat, més hospitals, més polítiques socials, més escoles, més... O participem o no participem, però tinguem clar que l’única manera de canviar les coses és participant-hi i fent sentir la nostra veu allà on calgui. Amb l’abstenció, callem i atorguem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada