dissabte, 19 de novembre de 2011

Acte final de campanya i "abstenció"


Ahir al vespre, la coalició independentista formada per Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i els independents de Catalunya Sí va fer l’acte final de campanya a Girona. Més de mil persones emplenaven la sala gran del Palau de Congressos en un acte ple d’il·lusió i esperança en el retrobament de la unitat independentista.


Em va agradar que poguessin arribar a compartir escenari dues grans figures de la política catalana: en Joan Puigcercós i en Joan Carretero que, amb els seus encerts i els seus desencerts, pensava que seria impossible de reunir mai més.

El centre de l’acte, però, van ser l’Alfred Bosch, l’independent que ha cregut que aquest és el camí (per cert, com ell mateix va dir, l’únic dels candidats dels partits grans que va votar en el referèndum sobre la independència...), i l’Oriol Junqueras, que va acabar explicant què anem a fer a Madrid.

L’Alfred va aprofitar per comentar que, en un acte de campanya, se li havia adreçat una persona de més de vuitanta anys amb un únic argument: els meus pares van morir a la guerra, quan jo encara no tenia deu anys, perquè jo pogués votar...

Quan arribem a Olot, ens trobem que la seu d’ERC ha estat sabotejada i ens han fet unes pintades reclamant l’abstenció per al 20N. És curiós perquè fins al 20N del 1975 feia gairebé quaranta anys que els catalans no podien expressar la nostra voluntat política mitjançant les urnes...

Per una cosa i per una altra, jo sóc d’aquells que pensa que sempre s’ha d’anar a votar; que la voluntat popular expressada a les urnes no ha de fer por a ningú; que si no t’agraden els que es presenten, presenta-t’hi tu; i, sobretot, que si un dia no vas a votar o fas campanya per l’abstenció (penseu en les consultes sobre la independència) amb quina cara demanaràs el vot quan siguis tu el qui et presentes?

Salut i bona reflexió a tots!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada