"Ales a la cultura" per a Domènec Moli

Nascut a Figueres el 1933, lligat gairebé des de sempre a l’activitat cultural olotina, l’Ajuntament de la ciutat a través de l’Institut de Cultura ha tingut l’honor de lliurar el premi anual “Ales a la cultura” a aquesta gran persona.

Conec poc en Domènech, però tot el que sé d’ell em fa pensar que és la persona més adequada per a rebre aquesta distinció. Cap taca, cap però. Compromès, digne i lliure en les seves opinions, feina sorda i abnegada... No cal seguir.

Ahir, a can Trincheria, en Moli va fer un breu discurs sobre la cultura i el paper que té en la societat. Breu però imprescindible, immaculat. La cultura no és un compendi de produccions exògenes, singulars..., sinó el producte de la societat organitzada, del país, com indica la mateixa etimologia de la paraula: el conreu de la terra.

Cal molta modèstia, molt seny i molta senzillesa per presentar-se davant d’un auditori que s’ha reunit per lliurar unes “ales a la cultura” i plantejar el tema amb aquesta simplicitat, però alhora autoritat. L’aplom d’en Moli va ser impecable, alliçonador.

Curiosament, el fet de trobar-nos a can Trincheria, la seu de l’ICCO, em va recordar unes paraules d’en Joaquim Trincheria en el Ple de l’Ajuntament d’Olot d’aquest mateix dijous. Trincheria es lamentava que, en temps de crisi, l’Ajuntament hagués editat un parell de llibres (un dedicat a les escultures urbanes i un altre sobre una exposició) i ho titllava de “frivolitat”. Segons ell, en aquests moments, l’Ajuntament no hauria de fer cap cosa supèrflua, cap activitat que comportés un cost i que ens haguéssim pogut estalviar estalviar.

Comparteixo amb el senyor Trincheria la necessitat d’estalvi en la despesa pública. Però no només en temps de crisi, sinó en qualsevol moment. És clar que els ens públics no han de fer despeses supèrflues amb els diners de tots!

Però en discrepo profundament perquè entenc que la crisi no pot obligar a aturar el món. Que, precisament si volem sortir de la crisi, cal aplicar polítiques actives que recondueixin l’activitat econòmica. I, sobretot, com deia Domènec Moli, en aquests moments més que mai cal augmentar l’autoestima ciutadana, cal remarcar els trets característics de la societat que compartim, perquè aquesta autoestima no deixa de ser un incentiu per fer tots plegats un esforç per sortir de la crisi. La cultura és el que ens hi pot ajudar més.