dimecres, 19 de maig del 2010

Joan F. Mira: un savi

Joan F. Mira és una d’aquelles plomes privilegiades que ha donat amb escreix la nostra literatura. Per fortuna, els escriptors de gran qualitat abunden en el nostre país, cosa que ens fa sentir reconfortats per les nostres possibilitats, malgrat les circumstàncies adverses...


Avui ha pronunciat una conferència a Olot, presentada magistralment (com ell mateix, reiteradament, ha reconegut) per la Meius Ferrés.

La veritat és que no ha estat especialment loquaç, ni ha estat un brillant orador, ni ha captivat per les seves meravelloses paraules... Però quin plaer poder escoltar un savi que reflexiona (amb entrebancs) en veu alta!

“Els països són com són!” Com m’ha agradat sentir de la seva veu aquesta frase que jo subscriuria plenament! De vegades, ens fem un gran embolic intentant interpretar el món, i sovint els arbres no ens deixen veure el bosc. Les coses són com són: així de simple i així de complicat. Cal treure’n l’embolcall, “explicar-les” (que deia el mateix Mira, citant Pla), i no deixar-nos endur per les aparences.

De tot plegat, m’ha agradat especialment el tribut a Jorge Luis Borges (“l’escriptor més important del segle XX en llengua castellana”, ha dit), de qui ha recuperat la idea que totes les històries de la humanitat es redueixen a quatre arguments bàsics:

1)    La defensa de la ciutat (Troia)
2)    El periple amb el retorn a la llar (Ítaca)
3)    La cerca (Jassó)
4)    La immolació del déu

No deixa de ser interessant que un savi sàpiga guardar tribut a altres savis (nans a coll de gegants!).

I també les referències al món clàssic que encara ens identifica; però també, finalment, la diatriba en contra d’aquells que s’aprofiten de les circumstàncies sense cap mena de base o de formació: l’atac a la falsa “novel·la històrica” ha estat antològic!

En fi, m’ha acabat captivant adonar-me que, malgrat que la sensació que hom té quan llegeix els seus textos és la d’aquell que es lamenta del present i enyora temps passats, en realitat és un enamorat de la modernitat! Per a ell, cap temps passat no va ser millor, en cap moment de la humanitat s’ha viscut millor que ara. Evidentment, tot és millorable, i hem de lluitar per fer que el nostre món progressi en el benestar de les persones, però això no treu que (per molts sociòlegs i psicòlegs que hi intervinguin...!) en el passat les condicions de vida sempre eren molt pitjors.

Doncs això que deia: un savi! Només cal llegir-lo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada