Viabilitat de la independència

Porto ja a les espatlles unes quantes tardors, i mai no havia llegit tantes pàgines de premsa, no havia vist tants minuts de televisió i escoltat tantes hores de ràdio que parlessin de la independència de Catalunya (dels Països Catalans).

Si hi ha una cosa que s’ha posat sobre la taula en els últims anys, ha estat la possibilitat de la independència de Catalunya.

No sé ben bé de qui és mèrit (o demèrit), però aquí hem sembla que hi hem jugat una mica tots: des dels que som independentistes des que tenim “ús de raó”, fins als convençuts d’última hora o, en un altre sentit, els nostàlgics del franquisme que intenten recuperar la “España una y no cincuenta y una!”

Jo, que sóc fàcilment identificable com a militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (i no me n’he amagat mai, ni quan només n’era “simpatitzant”), tot sovint he de continuar converses sobre el tema que comencen amb un simple “com ho veus?”

I només responc en una direcció: últimament, ho veig molt bé.

Tenim a favor de la independència tots els arguments racionals que ens hi porten. Inequívocament, si fóssim independents, tots viuríem molt millor; tots estaríem molt més tranquils; no hauríem de pagar el peatge del Tribunal (in)Constitucional, etc.

Què ens falta, doncs, per assolir-la? Per fer-la viable?

Només ens falta guanyar la partida sentimental, emotiva. Que és la més fàcil, i alhora la més difícil, de jugar.

És la més fàcil perquè els humans (els catalans especialment) són com penell que belluga el vent! Passen de la glòria a l’infern com aquell que passa de la nit al dia! I, si no, que ho preguntin a l’afeccionat blaugrana (encara que, sortosament, això també està canviant aquests últims temps).

Però també és la més difícil perquè la identificació sentimental sovint costa molt de capgirar. Ara: guanyarem la partida quan siguem capaços de convèncer que, encara que els Països Catalans esdevinguem una nació sobirana en el context de la Unió Europea, tots els catalans que ho vulguin podran seguir sentint els colors de la roja com els seus, podran seguir sent fans del Madrid, d’en Rafa Nadal o d’en Jorge Lorenzo... I, fins i tot, si volen, podran seguir comprant l’Hola (versió espanyola) per estar al corrent de les novetats de la família reial!

La diferència serà que, tots plegats, viurem molt millor!