dissabte, 23 de desembre del 2017

Seguim!

Evidentment, el Ple de l’Ajuntament d’Olot del mes de desembre va passar completament desapercebut en unes setmanes marcades per l’aplicació il·legítima (i està per veure si il·legal) de l’article 155 de la Constitució espanyola, per l’empresonament de mig govern (més el presidents de l’ANC i d’Òmnium) i l’exili de la resta, i per la convocatòria a corre-cuita d’eleccions al Parlament, que va suposar que el Ple es canviés excepcionalment a dimarts perquè les eleccions, també excepcionalment, van ser dijous. A la Ràdio Olot vaig recordar que el 2006 algú tenia molt d’interès que Pasqual Maragall convoqués eleccions entre setmana i ho va fer, però les va fer coincidir amb festiu: Tots Sants. Va ser l’última jugada genial d’un polític que ha significat molt per a la nostra història recent.



Com deia, el Ple de l’Ajuntament va passar completament desapercebut i, de fet, tampoc no va tenir tants punts destacats. Amb tot, en vull remarcar un parell.
Es va aprovar la remodelació de la plaça del Mig, que només va tenir l’oposició del grup d’ERC. De fet, encara que l’equip de govern del Pdecat va manifestar que feia mesos que parlaven amb els veïns, el cert és que no s’havia comentat res amb la resta de grups municipals. Van dir que s’havia aprovat el projecte a la Junta de Govern Local i que tots hi podíem haver dit alguna cosa llavors. A la pràctica, això significa que ens el deixen veure un cop l’han aprovat en un espai que només controla l’equip de govern. O sigui: cap voluntat de diàleg amb els altres grups.
De totes maneres, l’oposició d’ERC no era tant al projecte (sobre el qual no vam poder intervenir però que no ens sembla malament), sinó pel calendari. Trobem absolutament irresponsable començar les obres d’una remodelació important com és la plaça del Mig, tot fent-les coincidir amb les obres del Firal, amb les complicacions que pot implicar tot plegat. Però, sobretot, trobem irresponsable aprovar i realitzar la modificació de la plaça en ple procés de Pla de Millora del Barri Vell. Com que nosaltres som molt responsables amb la participació ciutadana, ens sembla que començar aquestes obres sense tenir en compte les conclusions del PIAM del barri no diuen res en favor de les ganes amb què l’equip de govern s’agafa el projecte. Vaja que, segons com ho veig jo, ens pot tornar a passar el que va passar amb el PIAM de Sant Miquel: bona voluntat i bones propostes, però a la pràctica poques ganes de complir pressupostàriament amb un calendari periodificat de projectes.
En fi, en tot cas, esperem que la plaça quedi bé.
L’altre punt rellevant va ser la no aprovació de la dissolució de el consorci de l’Àrea Residencial Estratègica del mas Bosser. És interessant perquè va ser la primera vegada que l’equip de govern perd una votació en aquest mandat i es va posar en evidència que ara ja no tenen la majoria absoluta del consistori. Com deia en el punt anterior, l’equip de govern està poc acostumat a pactar projectes i potser ara haurà de canviar la seva manera de fer si vol tirar endavant les seves propostes...
D’altra banda, pel que fa a l’ARE, és una mostra evident que cal tenir molt present què es vota en cada moment. Es va aprovar el projecte de l’ARE durant l’últim mandat de govern socialista amb la voluntat de reservar sòl per habitatge protegit. Era un projecte del govern de la Generalitat de llavors i des d’Olot es va treballar en el sentit proposat. Amb el primer mandat de CiU, i amb la majoria conservadora (PP+PxC), una de les primeres coses que va fer el nou equip de govern va ser suprimir l’ARE. Van oblidar que s’havia creat un consorci per gestionar-la i no es va suprimir. Evidentment, mantenir aquest consorci, havent suprimit l’ARE, no té cap sentit, però la majoria actual d’esquerres a l’Ajuntament, encara que a l’oposició, es va mostrar del tot favorable a l’esperit de l’ARE suprimida i va voler mostrar la seva posició oposant-se a la supressió del consorci.
És clar que aquest Ple va estar eclipsat pel final de campanya de les eleccions que van acabar tornant a donar una majoria independentista al Parlament de Catalunya; unes eleccions que van presentar una participació rècord del 82% del cens amb més de 2 milions de vots independentistes, i això que els líders dels dos grans partits eren fora: Junqueras a la presó i Puigdemont a l’exili.

Caldrà estar atents a les reaccions dels pròxims dies: com es constitueix el Parlament, com es constitueix el nou Govern, quina resposta té el govern espanyol i si hi ha algun moviment democràtic a Europa que ens permeti desencallar la situació donant definitivament la veu al poble de Catalunya. Caldrà seguir treballant perquè surtin de la presó els polítics empresonats injustament i perquè tornin els exiliats. Seguim!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada