diumenge, 28 d’abril de 2013

1714: Catalunya perd la independència


Avui s’ha donat el tret de sortida als actes de commemoració de la desfeta de l’11 de setembre de 1714. Ja fa anys que els catalanistes tenim molt clar que el 300 aniversari ha de ser un dia especial. Malgrat això, com no podia ser d’una altra manera, han plogut les crítiques: en Navarro, en Millo, en Rivera... A Catalunya, la presència permanent de l’espanyolisme és un indici constant de la victòria de les tropes borbòniques, dels botiflers...


Com que no sóc historiador, em permeto ser més contundent i més explícit que de vegades no gosen ser els especialistes. Deixeu-me ser ben clar:

El Regne d’Espanya no existia el 1714. Catalunya era independent fins a la desfeta de la guerra, fins al Decret de Nova Planta.

Primer exemple: algú creu, en ple segle XXI, que el Canadà o Austràlia no són estats independents? Doncs resulta que comparteixen cap d’Estat: la reina de la Gran Bretanya... El 1714 aquesta era la situació de Catalunya.

Segon exemple: quan algú és rei d’Espanya, estampa la seva firma com a rei d’Espanya, no? Preneu-vos la molèstia de mirar en qualitat de què signa el Decret de Nova Planta el rei de Castella, comte il·legítim de Barcelona, Felip V, i entendreu per què Catalunya era independent el 1714.

Avui mateix he hagut d’escoltar de l’Enric Millo unes declaracions en el mateix sentit que els dirigents espanyols del seu partit, segons ells no s’ha de mirar el passat, s’ha de mirar el futur (és clar que això no ho diuen quan a Espanya celebren el Quinto Centenario, el Día de la Hispanidad, la publicació del Quijote, o la Guerra de Cuba...).

Senyor Millo (i senyors del PP i qui s’hi vulgui apuntar), precisament els catalans ens mirem el 1714 perquè lamentem tot el que ens hem perdut en aquests 300 anys de dependència d’Espanya. I tant que mirem el futur!, per això volem fer un referèndum per saber què volem els catalans (per cert, senyor Millo, és vostè qui mira el passat quan intenta impedir que la democràcia s’imposi a Catalunya; mira el passat i la butxaca dels espanyols, no dels catalans), perquè volem mirar Europa sense el llast ancestral d’haver de passar sempre per Madrid.

Ja entendrà que estem molt cansats d’haver de fer marrada per anar a Brussel·les i que, a cada pas de l’Ebre, hàgim de perdre algun llençol... Per això volem recuperar la independència del 1714, abandonar la monarquia i fer els pactes internacionals que ens convinguin més, sense passar per Madrid!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada