dimecres, 2 de gener de 2013

Any Teixidor


D’acord que Espriu és Espriu, i que enguany també tenim els centenaris de Bartomeu Rosselló-Pòrcel i de Joaquim Amat-Piniella, però a Olot el nostre centenari ha de ser el de Joan Teixidor.


I això que venim dels centenaris de Pere Calders, Tísner i Joan Sales... Quina gran generació va sortir dels anys de la Mancomunitat i l’Escola Catalana, terriblement estroncada per la guerra i devastada per la dictadura i l’exili.

Quina formació som capaços d’oferir quan hem tingut una mica de llibertat... I quina formació podrem arribar a donar quan siguem independents! Quines ganes de comprovar-ho!

Però per començar amb l’any Teixidor, el poema inicial de Fluvià:

Pròleg

La petita ciutat encara m’acompanya
i el riu que la travessa em farà de camí;
ara que ja arribo a l’última frontera
i només em tocava viure en el record.
Hi haurà plany i joia en la meva complanta
i una llum de tardor en les hores d’estiu;
el blau és net i pur i el verd una catifa
i la nit que m’abriga és un seguit d’estrelles.
Anem pel món perduts tot al llarg d’aquest joc,
imaginant paisatges i un lloc per somiar,
el reialme perdut de la nostra infantesa
i una tarda oblidada fan amarg el somriure.
L’horitzó ja no hi és, va fugint i s’escapa.
Cansat i decebut arribaré a l’origen,
Com Ulisses pel pèlag i el fill pròdig pels camps.
Ve l’hora del retorn, veig la casa dels avis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada