El Ple d’aquest mes era essencialment
tècnic. S’hi presentaven punts molt i molt importants, però que per les
necessitats econòmiques de l’època que estem vivint no generaven gaires
discrepàncies.
L’Ajuntament d’Olot té actualment un
deute que sobrepassa lleugerament el 75% que la llei d’Estabilitat
Pressupostària marca com a límit. Això implica haver de presentar un pla d’ajustament
i la possibilitat que l’Estat intervingui els comptes. En el Ple se’ns proposaven
un seguit d’actuacions per rebaixar el deute per sota del 75% i, lògicament,
tots els grups hi vam estar d’acord.
Nosaltres vam lamentar que l’Estat
imposés uns criteris homogenis per a tots els municipis, pels que havien fet bé
les coses i pels que les havien fet malament. L’Ajuntament d’Olot té, des de fa
temps, un deute del tot controlat perquè no s’han fet despeses que no es puguin
cobrir a mig termini i, per tant, no caldria fer aquest tipus d’ajustaments. D’altra
banda, també vam lamentar que, d’acord amb les imposicions del govern de l’Estat,
qui acabés rebent les conseqüències de la crisi fossin els més febles, els
treballadors. Tot i així, és clar, vam votar a favor del pla.
També vam aprovar per unanimitat els
ajustaments en el contracte de neteja d’espais municipals i el plec de
clàusules del concurs per l’enllumenat públic, així com el suport de l’Ajuntament
a la candidatura de la cuina catalana a patrimoni immaterial de la humanitat.
Només ERC va discrepar de l’ampliació
per sis anys del contracte del TPO. Representa una reducció de l’aportació
municipal, cosa que és positiva; però nosaltres ja ens vam abstenir en l’adjudicació,
ara fa cinc anys, perquè hi havia alternatives que potser haurien millorat el
servei i l’haurien fet més atractiu. L’allargament de la concessió implica que
el sistema de TPO també es mantindrà i que les millores seran més complicades.
D’altra banda, la renúncia al biodièsel torna a recordar el debat sobre les
motoritzacions dels busos i la possibilitat de vehicles híbrids o elèctrics que
ja vam tenir el 2007. Ara, fins al 2025, no en podrem tornar a parlar. Ens vam
abstenir.
La part de més contingut polític va
venir amb la defensa de la moció sobre la no prohibició de banderes estelades en
espectacles públics d’Olot. ERC vam presentar la moció per evitar que
determinades actuacions poguessin generar tensions en la nostra ciutat.
Defensem la llibertat d’expressió des del respecte a la diversitat, a Olot l’estelada
no ha de ser cap problema i, per tant, el criteri del Ministeri de l’Interior
no s’ha d’aplicar a la nostra ciutat. El PP hi va votar en contra amb l’argument
que no li agraden les mocions que no es refereixen a Olot (s’havien llegit la
moció?), PxC es va abstenir amb l’argument que l’estelada s’havia inspirat en
la revolució cubana comunista de Fidel Castro (el google del senyor Mulleras estava
espatllat!); amb reticències, el PSC hi va votar a favor (el company Rubirola
es va referir a Mahoma per dubtar sobre la llibertat d’expressió en termes
absoluts: potser sí que aquest exemple s’ha de debatre, però en el cas que
ocupa la nostra moció aquests dubtes del PSC són prou indicatius) i CiU es va
mostrar plenament d’acord.
En el torn de preguntes, el PP (i
ens consta que el grup municipal del PSC) va lamentar la presència d’estelades
durant les Festes al balcó de l’Ajuntament, a Sant Francesc i a les cercaviles.
La Clara Casanovas va aprofitar la possibilitat d’intervenir per tornar a
defensar la llibertat d’expressió i que tothom pugui posar les banderes
estelades on creguin convenient.
L’estelada com a protagonista a l’Ajuntament
d’Olot en aquests temps tan engrescadors per al futur del nostre país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada