Avui he tingut per primera vegada en
la vida (als meus 48 anys!) una experiència inoblidable! I això que només ha
estat una breu intervenció...
En el món del bàsquet em pensava que
ho havia fet gairebé tot: jugar amb taulers de fusta, de vidre, de plàstic, de
ferro...; amb cistelles rígides, flexibles, amb xarxa i sense xarxa...; en
pistes descobertes, semicobertes, tancades, pavellons, naus industrials,
escoles... (d’acord, Mac!, no he jugat mai a la plaça de toros...!); sobre
parquet, sintètic, enrajolat, asfalt, terra...; al sol, amb vent, plovent i
fins i tot nevant...
Però mai no havia jugat amb cadira
de rodes!
I la veritat és que és una
experiència increïble. Una experiència que dec a la gentil invitació que em va
fer la nova presidenta del C. B. Olot, la Gemma Prat.
Avui, al nou pavelló municipal, hem
viscut una gran jornada de bàsquet:
Hem començat uns quants veterans
fent quatre passades amb la gent del Mifas que ens han intentat ensenyar els
secrets de les cadires de rodes per mirar de jugar una mica a bàsquet (tot s’ha
de dir que després s’hi ha afegit el jovent i que ho ha fet molt millor que
nosaltres, és clar!).
I tot seguit, per fi, hem pogut
gaudir d’un equip ACB per primera vegada a la nostra ciutat: la nova Penya ens
ha fet xalar amb un amistós de pretemporada amb el B. C. Kiev.
A la mitja part, s’ha fet la
presentació de tots els equips del CB Olot: gairebé dos-cents practicants de
bàsquet en el club insígnia de la nostra ciutat! Caldrà veure la progressió,
sobretot, dels sèniors masculí i femení.
I com a cirereta final, l’homenatge
més que merescut als germans Ferrer. I que per molts anys puguem gaudir d’un
pavelló ple a vessar com avui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada