Avui ha estat un dia històric... D’aquells
que, els que el podem viure, ens podem sentir ben orgullosos.
Doncs sí: finalment, “alea iacta est”!
I Cèsar va passar el Rubicó. No hi ha marxa enrere...
I no hi ha marxa enrere perquè
milions de catalans ho estem esperant! Des d’aquell que et para pel carrer per
dir-te: “No afluixeu. Hi tenim totes les esperances.” Al company de feina que
et somriu i et deixa anar un “Ja ho tenim! I semblava impossible...”
El nostre Parlament ha votat una
resolució ineludible: el poble de Catalunya decidirà el seu destí en un
referèndum durant la propera legislatura.
I, si no fóssim com som, resultaria
que total no hem fet més que defensar la democràcia. Qui ha de decidir el seu destí
sinó el conjunt del poble? No patiu: el camí, passat el Rubicó, és
irreversible. I, el final, serà bo; molt bo.
Per això, la conferència de la Rita
Marzoa que inaugurava la tardor a Òmnium Garrotxa ha estat especialment
concorreguda, i especialment interessant. El nombrós auditori ja donava per
suposat que érem en un Estat independent i que calia decidir com volíem que fos
aquest Estat.
Moltes intervencions i molt
interessants... Perquè aquest és el camí. Ara que ja tenim molt clar que volem
un Estat Català independent i que l’aconseguirem, perquè a més a més ens ho
estan posant molt fàcil, ens cal pensar com volem que sigui aquest Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada