dijous, 27 de setembre del 2012

#Referèndum


Avui ha estat un dia històric... D’aquells que, els que el podem viure, ens podem sentir ben orgullosos.


Doncs sí: finalment, “alea iacta est”! I Cèsar va passar el Rubicó. No hi ha marxa enrere...

I no hi ha marxa enrere perquè milions de catalans ho estem esperant! Des d’aquell que et para pel carrer per dir-te: “No afluixeu. Hi tenim totes les esperances.” Al company de feina que et somriu i et deixa anar un “Ja ho tenim! I semblava impossible...”

El nostre Parlament ha votat una resolució ineludible: el poble de Catalunya decidirà el seu destí en un referèndum durant la propera legislatura.

I, si no fóssim com som, resultaria que total no hem fet més que defensar la democràcia. Qui ha de decidir el seu destí sinó el conjunt del poble? No patiu: el camí, passat el Rubicó, és irreversible. I, el final, serà bo; molt bo.

Per això, la conferència de la Rita Marzoa que inaugurava la tardor a Òmnium Garrotxa ha estat especialment concorreguda, i especialment interessant. El nombrós auditori ja donava per suposat que érem en un Estat independent i que calia decidir com volíem que fos aquest Estat.

Moltes intervencions i molt interessants... Perquè aquest és el camí. Ara que ja tenim molt clar que volem un Estat Català independent i que l’aconseguirem, perquè a més a més ens ho estan posant molt fàcil, ens cal pensar com volem que sigui aquest Estat.

I és un tema engrescador, molt engrescador! Convido tothom a participar-hi plenament; penseu que en tota la nostra vida no tindrem una altra oportunitat com aquesta. Aprofitem-la!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada