dimarts, 18 de setembre de 2012

No és (només) l'economia, estúpids!


Amb perdó pel títol, però tothom sap que és una cita...


Però també, és clar: hi ha moltíssims motius econòmics que ens fan anhelar la independència. Per posar-hi només un exemple que aquests dies, amb tantes i tantes dades, ha passat més o menys per alt: és concebible que un català, després de passar per caixa, passi a tenir menys diners que un altre que ha rebut els calés dels catalans?

D’això se’n diu colonialisme.

Dimarts passat, en la històrica Diada d’aquest 2012, els catalans no vam sortir al carrer clamant pel pacte fiscal, per un tracte just.

Possiblement, en els caps del milió i mig de catalans manifestant-se pels carrers de Barcelona, hi planava aquesta injustícia. Però les banderes estelades que enlairaven anaven molt més enllà de reclamar un tracte fiscal just.

Els càntics només responien a una idea: ja n’hi ha prou!

Molts catalans havien apostat per construir una Espanya integradora un cop van sortir de les tenebres de la Dictadura. Trenta-cinc anys després, però, la majoria ho han vist clar: el poder de Madrid treballa per recentralitzar l’Estat; els catalans i allò català només els és una nosa; Catalunya només serveix per augmentar els ingressos de l’Estat; l’endemà de la Diada, el ministre Wert es despenja amb la voluntat de recuperar els exàmens “nacionals”; els esportistes catalans només reben el menyspreu de la premsa espanyola si no és que defensen els colors “nacionals”; les manifestacions culturals catalanes són bandejades dels mitjans de comunicació espanyols; la llengua catalana només és una nosa que s’imposa per impedir que l’espanyol es parli amb normalitat a tot l’Estat... En fi, els catalans només som “polacos”. I, des de Franco, no s’ha canviat gens ni mica.

De debò algú es pot sorprendre que, finalment, els catalans haguem dit prou i que ens arrisquem a enfilar un camí que ningú no sap on ens portarà?

L’estel de la llibertat ens hi acompanya!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada