Ja es veia venir que aquest Ple,
encara que semblava contenir pocs punts en l’ordre del dia, acabaria sent un
dels més llargs que hem viscut: acabàvem passades les 10 del vespre!
Ens vam entretenir una mica en el
punt a què fa referència el títol de l’entrada. Bé, de fet, va ser per la
intervenció d’ERC. Es tractava d’aprovar una declaració de suport a la idea d’Europa,
però nosaltres vam observar que no hi havia cap referència ni a Catalunya, ni
als catalans, ni al català. I, és clar, volem ser europeus, però també volem
que se’ns reconegui la nostra existència, la nostra personalitat, i que puguem
utilitzar la nostra llengua (per cert, PP i PSOE són els principals impediments
perquè el català s’utilitzi amb normalitat a Europa). No em vaig poder estar de
fer-ho notar.
En el torn de les mocions, ens vam
entretenir prou perquè els temes ho valien. En primer lloc, vam debatre la
moció de suport a l’Espai de Creació Contemporània. Com que ERC sempre hem
manifestat que ens hem oposat al tancament i a l’acomiadament del seu director,
en David Santaeulària, no hi havia dubtes en la nostra posició. El PSC també ho
havia fet, així que calia esperar a veure què farien els altres grups. El PP es
va mostrar a favor de la moció, però PxC es va abstenir, amb la qual cosa el
vot en contra de l’equip de govern (CiU-RCat) va ser suficient perquè la moció
no prosperés. Esperem que, com es va comentar al llarg del debat, se segueixin
explorant totes les possibilitats per poder trobar alguna solució a la
continuïtat d’aquesta àrea.
L’altre punt que va generar un
interessant debat va ser la moció presentada per ApG en defensa de la llengua
catalana a les illes Balears. La Júlia Sala (PP) va defensar que el seu partit
no estava en contra del català, però que l’obligació de coneixement de la
llengua pot frenar l’accés a la funció pública i, en aquests moments de crisi,
calia afavorir l’accés al treball. És clar, no em vaig poder estar de
contestar! Que el català sigui una “nosa” per accedir al mercat laboral és una
burla a la intel·ligència, com ho demostra el fet que a ningú no li passa pel
cap que el castellà no sigui un requisit per accedir a la funció pública. Els
ciutadans dels territoris dels Països Catalans tenen dret a ser atesos en la
llengua oficial que desitgin i, per tant, cal que els funcionaris dominin la
llengua catalana per poder atendre’ls com cal. És més: allò que el PP ha
impulsat a les illes Balears és fàcil que sigui una prova per imposar-ho al
País Valencià i al Principat. O sigui: cal estar-ne amatents i preparar-ne la
defensa. Tots els grups vam votar a favor de la moció, excepte el PP que va
votar-hi en contra, i PxC que es va abstenir.
El darrer punt era la renúncia del
portaveu de PxC, Moisès Font. Els diversos grups vam agrair la feina que en
Moisès ha fet al llarg d’aquests cinc anys, i la mesura que ha caracteritzat
les seves intervencions. Vam lloar la falta de crispació política que
caracteritza el consistori olotí i la voluntat dels diversos grups de defensar
les seves idees sense entrar en picabaralles eixorques. Esperem que continuï
sent així.
En el torn de preguntes, la Clara
Casanovas va demanar sobre el volum de les proves de so de cares a l’1 de maig.
L’Estanis va respondre que també ho havia observat i que la megafonia estaria a
un volum perfectament adequat per a l’esdeveniment.
En fi, i moltes coses més, que m’estalvio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada