diumenge, 12 de febrer de 2012

Reforma laboral


Ja som al cap del carrer!


Ja som on volien. Aprofitar la crisi, aprofitar les demandes de la Merkel, per llimar els drets que, després de sang-suor-i-llàgrimes, havíem obtingut els treballadors.

Primer van ser les retallades als treballadors públics (que continuen i continuen, però com que ja s’han encarregat de generar mala premsa als “funcionaris” ningú no en fa ni més ni menys), després van ser les retallades dels serveis públics (ja se sap que els pressupostos manen), i ara ve la reforma laboral que facilita l’acomiadament de treballadors en benefici d’una hipotètica reactivació econòmica.

I, tot plegat, com que tenen la paella de la informació pel mànec (incloent-hi falsos “off the record” davant de les més altes instàncies econòmiques i polítiques europees), no acaba de generar les reaccions contràries que mereixeria.

I, per postres, un cop mires la lletra petita, va i t’adones que el Govern de Catalunya perd el control dels ERO, que passarà exclusivament a instàncies judicials, la qual cosa en facilitarà la tramitació. I amb aquesta reforma pretenen reduir el nombre d’aturats?

Resultat: la festa la pagarem els treballadors.

Ja té nassos que una crisi financera, provocada essencialment per les entitats bancàries, una crisi provocada per facilitar el crèdit excessiu (tant públic com privat), descontrolat; una crisi provocada per demanar que tothom (empreses i particulars) gastés allò que no tenia, resulta que l’hem de pagar els treballadors amb retallades de drets socials.

Mentrestant, n’hi ha hagut que, malgrat la crisi (o potser gràcies a això) s’han enriquit: la distància entre les grans fortunes i la majoria de la població ha augmentat considerablement en els últims anys.

Els governs de dretes no volen augmentar els impostos a les grans fortunes (ben al contrari, eliminen l’impost de successió per a les rendes altes mentre s’inventen taxes que haurem de pagats tots)... Això sí: limiten el sou dels directius dels bancs (que els han posat ells mateixos) amb problemes econòmics: a partir d’ara, només podran cobrar 600.000€ l’any! I fusió per aquí, fusió per allà, ens estem quedant sense entitats financeres amb seu fiscal a Catalunya.

I l’atur segueix pujant, i els nostres joves més ben formats han de marxar fora de Catalunya per poder trobar feina. No sé per què, però em fa l’efecte que tot això  no està passant a Euskadi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada