dimarts, 7 de febrer de 2012

"Proyecto común"


Ves per on, han canviat els temps, i molt!: ara de la “Unidad de destino” en diuen “Proyecto común”, i canvien els uniformes blaus per les disfresses demòcrates... Però la ideologia és la mateixa.


Una sola llengua, una sola nació, un sol ideal, un sol govern, una “unitat de destí”.

Exagero?

Doncs, no: s’han queixat de la llengua a les escoles, han impedit la llengua al Parlament (espanyol i europeu) i als jutjats, han atacat les seleccions esportives, han fuetejat els mitjans de comunicació propis, han bombardejat els 2,5 milions d’euros que costen les delegacions catalanes a l’estranger, i fins i tot han lamentat els 6.000 euros que costaven les millores en el cotxe oficial de la segona autoritat del país.

I tot per què?

Fàcil!: “Espanya, una!”

Una sola llengua, una sola nació, un sol govern, una imatge única! Segons ells, Espanya només ha de tenir una imatge de cares a l’estranger: cal potenciar la marca “España!”; que té un sol idioma, una sola bandera, un sol govern, una unitat de destí.

I, per tant, benvingudes siguin les despeses de les ambaixades espanyoles: els 300.000 euros en banderes o en tovalles, el mig milió de la piscina de l’Aràbia Saudí, els milions que costen els jardins de les de París o del Vaticà, els més de 6 milions de la nova residència de l’ambaixador a Rabat... Continuo?

No!: la culpa és dels catalans, que hem estirat més el braç que la màniga. De res no serveix publicar les balances fiscals que comproven els 22.000 milions d’euros que paguem els catalans a Espanya (i, encara, m’imagino que les despeses de les ambaixades no hi són incloses...). Hem gastat massa!

Autoodi?

Deixeu-nos, com a mínim, que siguem els responsables dels nostres malbarataments. Llavors sí que la culpa serà només nostra.

Mentrestant, si volem anar pel món, haurem d’afegir una N al nostre patronímic. I ja veurem fins on arribem...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada