Club Bilderberg

Quan era jove –ja fa molts anys, massa anys, potser-, sempre m’havien fet respecte els temes relacionats amb les societats secretes, els amos del món... No deixaven de ser històries relacionades amb  la fantasia, amb la creació literària, amb la ficció... Però sempre em generaven un cert respecte i, sobretot, malfiança.

Recordo especialment una història de Jules (Julio) Verne on els membres d’una societat secreta s’ajudaven entre si encara que, personalment, no es coneixien. Els unia la “germandat”: homes de bé!

Ja de gran sempre he pensat que tot plegat no eren més que fatxenderies i ganes de buscar tres peus al gat. Tot i que el tema de la maçoneria és una història recurrent i, a base de llegir i llegir, te la vas trobant cada dos per tres. I jo, que sóc un fan de les novel·les i els assajos d’Umberto Eco, encara més. Tot i així, sempre he estat reaci a pensar que tot plegat no fos més que foc d’encenalls o distracció de diletants.

Més recentment, he pogut descobrir que el que s’assembla més a aquestes “societats secretes” són els “lobbies de pressió”. Bé sigui a nivell econòmic, o simplement en la tasca quotidiana... Tot sovint, trobes que sobtadament sorgeix un grupet que acaba tenint una influència insospitada i que, d’alguna manera, sense saber ben bé per què acaba portant l’aigua al seu molí.

Avui, però, l’actualitat noticiària m’ha fet tocar de peus a terra! Enriueu-vos dels maçons al costat del poder (“suposat”) dels membres del “Club Bilderberg”!

Haver-ho sabut!: els amos del món s’han reunit en un hotel de Sitges, custodiats per les forces de seguretat del nostre país. Un bon cap de setmana per les personalitats més influents del globus terraqüi...

Potser és a Sitges on decidiran que els proletaris del món haurem de treballar fins als 67 anys, que ens haurem de pagar part dels serveis bàsics, que ens retallaran el sou, que renunciarem a les vacances anuals, potser estaran decidint ells solets la independència dels Països Catalans... Tornarem al temps dels maçons medievals?