Sandro forever!

Sandro Rossell serà el proper president del F. C. Barcelona a partir del mes vinent.

El soci s’ha pronunciat amb una participació notable –donades les circumstàncies- i un resultat inapel·lable. Endavant, doncs: el soci ha parlat i el que ha decidit bé ha d’estar. Res a dir.

En els últims anys, la institució s’ha caracteritzat per uns elements que l’han col·locada a primera línia de les entitats esportives de tot el món. Alguns d’aquests elements depenen directament de la gestió presidencial; d’altres, de la gestió esportiva; i, finalment, les més rellevants només de la sort.

Espero que en Sandro tingui molta sort, i que tots plegats ens puguem congratular!

La gestió d’en Jan Laporta té molts punts foscos, evidentment. Però hi ha unes línies que jo he valorat especialment i que m’agradaria destacar:

1. 1)    Esborrar els dubtes sobre l’orientació nacional de la institució. El Barça és el club català més destacat. De Catalunya al món!
2. 2)    Desterrar la violència de l’estadi. L’esport no és compatible amb un grupuscle d’energúmens que utilitzen el club per difondre’s i vehicular les seves frustracions.
3. 3)    Potenciar els valors socials de l’entitat. L’operació Unicef no s’acaba a la samarreta. Aquelles entitats que remenen uns pressupostos brutals han de col·laborar en l’ajuda a aquelles parts del món que pateixen els mals del món capitalista. No en fem prou de fitxar jugadors africans, hem d’ajudar al desenvolupament d’aquelles terres.
4. 4)    Seccions: contra el que s’ha anat criticant, penso que la gestió d’en Laporta ha potenciat prou les diverses seccions blaugranes. Els èxits són evidents. Ara: també és imprescindible calcar la ideologia esportiva del futbol a les altres seccions professionals.
5. 5)    La Masia: aquesta és la clau de l’èxit! Per damunt de tot, si avui per avui el Barça és un club envejat al món, no és pels títols ni pel pressupost que remena, sinó perquè ha estat capaç de guanyar-ho tot i de fer un futbol inigualable amb una majoria de jugadors fets al planter de l’entitat. Això sí que no havia passat mai i és insospitat en qualsevol altre dels clubs europeus punters. I, a més, dirigits per un equip tècnic format també a la Masia. Aquesta és la clau de volta! Mai no havia passat això.

 

Com que no havia passat mai, però tot i així es pot repetir, m’agradaria que en Sandro en prengués bona nota i que comencés a treballar en aquest camí.

No vull ser au de mal averany, però no sé si el grup Godó l’hi deixarà...