23 de juny, solstici d’estiu: plenitud del dia, cultes solars ancestrals. El triomf del foc! Vetlla de Sant Joan.
És curiós que aquests nostres països, tan oblidats i tan distants segons com, però tan propers en el fons, mantinguin arreu celebracions vinculades a aquesta festa.
Des de les fogueres d’Alacant als “jaleos” de Ciutadella, des dels castells de Valls a les falles del Pallars i de la Vall de Boí.
Arreu de la nació, catalans de tots els països, volten exultants arran del foc i esclaten petards i traques de celebració.
I fins als cims del Canigó es renova la flama que servaran eternament al castellet de Perpinyà, que també celebra el seu dia de Sant Joan, i que s’escampa per tots els racons del Principat.
Com sempre, celebracions que es mantenen amb més o menys vitalitat segons els casos i que cal preservar per mantenir l’esperit de tota la nostra nació.
Enguany, potser el sentir de les fogueres enceses amb la flama del Canigó no s’ha escampat com antany. Potser és l’hora de renovar i reimpulsar-ne la idea, potser és l’hora de tornar a revifar la voluntat de ser, potser és l’hora de refermar símbols que ens uneixen.
No per casualitat Acció Cultural del País Valencià ha presentat aquests mateixos dies les signatures que avalen la iniciativa legislativa popular en favor de l’espai de comunicació lingüístic: una televisió sense fronteres. 651.650 signatures! (321.150 al Principat, 253.549 al País Valencià, 29.472 a les Illes; i, encara, 29.070 a Navarra i 16.141 a Euskadi).
Som un país en moviment!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada