dimarts, 18 de juny de 2013

La política i les administracions vindicades

Ja sé que no està de moda (i potser per això mateix m’ha vingut al cap l’egregi Pròsper de Bofarull), però no penso renunciar als meus principis més bàsics: democràcia i servei públic.


Democràcia: i, si no és això, què ens queda? Entenc les protestes al carrer, entenc que hi ha sistemes polítics molt millorables, entenc que sovint les actuacions judicials frustren les expectatives de la ciutadania... Però no per això deixaré de defensar la democràcia i, per tant, la política.

Ara: estic d’acord que cal fer un sistema polític que compleixi totes les garanties democràtiques, en què els corruptes paguin les seves culpes, en què s’evitin els abusos de poder i el lucre personal, en què els polítics retin comptes davant dels seus electors, en què la participació ciutadana serveixi per modificar allò que la majoria creu que és injust...

Ens cal un sistema en què els representants polítics siguin escollits directament per la ciutadania i que la participació de l’electorat no es limiti a emetre un vot cada quatre anys.

Ens cal un sistema judicial completament independent, que apliqui les lleis que hem acordat de manera justa i equitativa.

Servei públic: l’Estat ha de garantir el benestar del conjunt dels seus ciutadans. Els treballadors públics són essencials per mantenir-los i, per això, hi ha col·lectius de treballadors que han d’estar per sobre de decisions polítiques conjunturals. Justícia, salut, educació, seguretat..., són els àmbits que garanteixen el bon funcionament de tot plegat. Segurament, cal revisar molts aspectes de l’actual funció pública, però això no vol dir una liberalització general que acabi provocant la inestabilitat del sistema i que el faci dependre en cada moment d’allà on bufi el vent. Ben simple: implantant uns bons mecanismes de control es permetria la regulació del seu correcte funcionament.

I compensacions econòmiques, evidentment. Una lluita que ve de fa més de cent anys i que llavors era ben clar: els polítics i els treballadors públics han de rebre la compensació econòmica que els pertoca. Si no és així, ningú no voldrà posar-s’hi o ho faran només aquells que viuen de renda o aquells que tenen interessos amagats.


Rigor i transparència. Són les claus que han de regir qualsevol sistema polític. La construcció de la nova República Catalana és un moment únic per poder fer bé les coses, per poder deixar enrere les rèmores que llasten l’actual Regne d’Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada