Ja sé que no està de moda (i potser
per això mateix m’ha vingut al cap l’egregi Pròsper de Bofarull), però no penso
renunciar als meus principis més bàsics: democràcia i servei públic.
Democràcia: i, si no és això, què
ens queda? Entenc les protestes al carrer, entenc que hi ha sistemes polítics
molt millorables, entenc que sovint les actuacions judicials frustren les
expectatives de la ciutadania... Però no per això deixaré de defensar la
democràcia i, per tant, la política.
Ara: estic d’acord que cal fer un
sistema polític que compleixi totes les garanties democràtiques, en què els
corruptes paguin les seves culpes, en què s’evitin els abusos de poder i el
lucre personal, en què els polítics retin comptes davant dels seus electors, en
què la participació ciutadana serveixi per modificar allò que la majoria creu
que és injust...
Ens cal un sistema en què els
representants polítics siguin escollits directament per la ciutadania i que la participació
de l’electorat no es limiti a emetre un vot cada quatre anys.
Ens cal un sistema judicial
completament independent, que apliqui les lleis que hem acordat de manera justa
i equitativa.
Servei públic: l’Estat ha de
garantir el benestar del conjunt dels seus ciutadans. Els treballadors públics són
essencials per mantenir-los i, per això, hi ha col·lectius de treballadors que
han d’estar per sobre de decisions polítiques conjunturals. Justícia, salut,
educació, seguretat..., són els àmbits que garanteixen el bon funcionament de
tot plegat. Segurament, cal revisar molts aspectes de l’actual funció pública,
però això no vol dir una liberalització general que acabi provocant la inestabilitat
del sistema i que el faci dependre en cada moment d’allà on bufi el vent. Ben
simple: implantant uns bons mecanismes de control es permetria la regulació del
seu correcte funcionament.
I compensacions econòmiques,
evidentment. Una lluita que ve de fa més de cent anys i que llavors era ben
clar: els polítics i els treballadors públics han de rebre la compensació
econòmica que els pertoca. Si no és així, ningú no voldrà posar-s’hi o ho faran
només aquells que viuen de renda o aquells que tenen interessos amagats.
Rigor i transparència. Són les claus
que han de regir qualsevol sistema polític. La construcció de la nova República
Catalana és un moment únic per poder fer bé les coses, per poder deixar enrere
les rèmores que llasten l’actual Regne d’Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada