diumenge, 23 de juny de 2013

Neocentralisme i gàngsters

O mafiosos... De seguida que els he vist a la tele, m’ha vingut al cap la imatge d’Al Capone & cia. Perquè la tàctica és ben coneguda: “ja sé que el que tens és teu i ben teu, però si no fas el que vull i em dónes el que et demano, prepara’t perquè te les faré passar magres...”


Sí, no té cap altre nom: se’n diu xantatge mafiós.

Resulta que l’Aznar ha construït un imperi en què ha col·locat tots els seus companys de pupitre i de pis en llocs especialment significatius per remenar els fils de la política i de l’economia espanyola, i des de la ben subvencionada FAES ha generat una estratègia que pretén retornar a la realitat centralista del franquisme (España, una!) des de la manipulació dels organismes pretesament democràtics.

I, si no pot ser per reial decret o per l’article 25, ho serà per la via del xantatge i l’ofec econòmic, sense que importi a aquests governants el patiment que provoquen als seus ciutadans.

En Wert ho va explicitar: “espanyolitzar els alumnes catalans”; però la resta segueix la mateixa estratègia sense ser tan explícits.

Ara resulta que han elaborat un pla d’estalvi que consisteix a eliminar duplicitats administratives. És clar que, segons ells, sempre sobra l’administració més propera a la ciutadania, que s’ha d’eliminar en favor de l’administració central. O sigui: més despotisme “il·lustrat”.

I encara que l’estalvi sigui mínim comparat amb la magnitud de la tragèdia (65M€ a Catalunya) estaran ben contents perquè suprimiran el consell de garanties estatutàries, les delegacions de la Generalitat, el CEO (i així mai no podrem saber quants catalans votaríem a favor de la independència), el servei de meteorologia... És a dir: tot allò que és més útil perquè és més proper.

Per què el Govern de l’Estat no elimina els seus serveis a Catalunya i utilitza els organismes propis de la Generalitat? Per què no elimina les delegacions del Govern, per què no suprimeix el Senat o les Diputacions? Això sí que seria un gran estalvi.

La resposta és clara: centralisme i voluntat de control contra l’autonomia de Catalunya.

El més trist, però, és que ho voldrien fer directament (com la llei d’Ensenyament d’en Wert) però no ho poden fer perquè no és legal: les autonomies han de renunciar voluntàriament a les seves competències. I què fan? Doncs recorren a Al Capone! “Si no suprimiu tot el que us demanem, no us donarem pressupost i no us relaxarem el sostre de dèficit”. És trist, molt trist.


I, davant d’aquestes “propostes” tan avançades, algú ha sentit veus “federalistes” espanyoles criticant aquestes pressions centralitzadores? Els catalans seguirem perdent el temps buscant-les?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada