O mafiosos... De seguida que els he
vist a la tele, m’ha vingut al cap la imatge d’Al Capone & cia. Perquè la
tàctica és ben coneguda: “ja sé que el que tens és teu i ben teu, però si no
fas el que vull i em dónes el que et demano, prepara’t perquè te les faré
passar magres...”
Sí, no té cap altre nom: se’n diu
xantatge mafiós.
Resulta que l’Aznar ha construït un
imperi en què ha col·locat tots els seus companys de pupitre i de pis en llocs
especialment significatius per remenar els fils de la política i de l’economia
espanyola, i des de la ben subvencionada FAES ha generat una estratègia que
pretén retornar a la realitat centralista del franquisme (España, una!) des de
la manipulació dels organismes pretesament democràtics.
I, si no pot ser per reial decret o
per l’article 25, ho serà per la via del xantatge i l’ofec econòmic, sense que
importi a aquests governants el patiment que provoquen als seus ciutadans.
En Wert ho va explicitar: “espanyolitzar
els alumnes catalans”; però la resta segueix la mateixa estratègia sense ser
tan explícits.
Ara resulta que han elaborat un pla
d’estalvi que consisteix a eliminar duplicitats administratives. És clar que,
segons ells, sempre sobra l’administració més propera a la ciutadania, que s’ha
d’eliminar en favor de l’administració central. O sigui: més despotisme “il·lustrat”.
I encara que l’estalvi sigui mínim
comparat amb la magnitud de la tragèdia (65M€ a Catalunya) estaran ben contents
perquè suprimiran el consell de garanties estatutàries, les delegacions de la
Generalitat, el CEO (i així mai no podrem saber quants catalans votaríem a
favor de la independència), el servei de meteorologia... És a dir: tot allò que
és més útil perquè és més proper.
Per què el Govern de l’Estat no
elimina els seus serveis a Catalunya i utilitza els organismes propis de la
Generalitat? Per què no elimina les delegacions del Govern, per què no
suprimeix el Senat o les Diputacions? Això sí que seria un gran estalvi.
La resposta és clara: centralisme i
voluntat de control contra l’autonomia de Catalunya.
El més trist, però, és que ho
voldrien fer directament (com la llei d’Ensenyament d’en Wert) però no ho poden
fer perquè no és legal: les autonomies han de renunciar voluntàriament a les
seves competències. I què fan? Doncs recorren a Al Capone! “Si no suprimiu tot
el que us demanem, no us donarem pressupost i no us relaxarem el sostre de
dèficit”. És trist, molt trist.
I, davant d’aquestes “propostes” tan
avançades, algú ha sentit veus “federalistes” espanyoles criticant aquestes
pressions centralitzadores? Els catalans seguirem perdent el temps buscant-les?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada