Deu ser la debilitat d’haver estat
company d’estudis o de compartir el desastre del pelegrinatge a Sevilla quan la
final dels penals..., però tendeixen a agradar-me molt les novel·les d’en
Màrius. Vaja!, sempre he pensat que darrere el mestre de l’enigmística
contemporània hi ha eclipsat un grandíssim novel·lista.
Com a mínim, la darrera novel·la
d’en Màrius Serra li va valer el premi Sant Jordi, que ja és un gran què, però
segueixo pensant que la seva vàlua com a narrador queda distorsionada pel seu
excel·lent paper en la difusió de la llengua. Una de les meves més grans
satisfaccions va ser quan en Màrius va ser nomenat membre de la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: ens calen molts erudits com ell en
posicions de privilegi!
Plans de futur és una novel·la diferent. De
fet, té tota la impressió d’una pseudonovel·la, perquè en Màrius no deixa de
remarcar que és una obra de ficció inspirada en la biografia oblidada d’un gran
matemàtic català, Ferran Sunyer Balaguer.
Explicada amb tota la tendresa de
què és capaç, que recorda els millors moments de Quiet, Plans de futur
presenta la hipotètica vida del gran matemàtic discapacitat, que recrea grans
moments com la reiterada afirmació d’en Ferri (Ferran Sunyer) quan havia de
rebre una distinció: “perdonin que no m’aixequi, però a casa sempre hem estat
en contra de l’Alzamiento”...
Entre bromes, neguits i
insatisfaccions, de mica en mica anem reconstruint la vida d’una família no
només marcada per l’aparició d’un personatge tan singular com en Ferran Sunyer,
sinó també per les vicissituds històriques que van viure, per la desaparició de
l’omnipresent figura paterna i també per un enigmàtic quadre juvenil d’en
Salvador Dalí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada