dimarts, 11 de juny de 2013

EnigmàticMàrius

Deu ser la debilitat d’haver estat company d’estudis o de compartir el desastre del pelegrinatge a Sevilla quan la final dels penals..., però tendeixen a agradar-me molt les novel·les d’en Màrius. Vaja!, sempre he pensat que darrere el mestre de l’enigmística contemporània hi ha eclipsat un grandíssim novel·lista.


Com a mínim, la darrera novel·la d’en Màrius Serra li va valer el premi Sant Jordi, que ja és un gran què, però segueixo pensant que la seva vàlua com a narrador queda distorsionada pel seu excel·lent paper en la difusió de la llengua. Una de les meves més grans satisfaccions va ser quan en Màrius va ser nomenat membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans: ens calen molts erudits com ell en posicions de privilegi!

Plans de futur és una novel·la diferent. De fet, té tota la impressió d’una pseudonovel·la, perquè en Màrius no deixa de remarcar que és una obra de ficció inspirada en la biografia oblidada d’un gran matemàtic català, Ferran Sunyer Balaguer.

Explicada amb tota la tendresa de què és capaç, que recorda els millors moments de Quiet, Plans de futur presenta la hipotètica vida del gran matemàtic discapacitat, que recrea grans moments com la reiterada afirmació d’en Ferri (Ferran Sunyer) quan havia de rebre una distinció: “perdonin que no m’aixequi, però a casa sempre hem estat en contra de l’Alzamiento”...

Entre bromes, neguits i insatisfaccions, de mica en mica anem reconstruint la vida d’una família no només marcada per l’aparició d’un personatge tan singular com en Ferran Sunyer, sinó també per les vicissituds històriques que van viure, per la desaparició de l’omnipresent figura paterna i també per un enigmàtic quadre juvenil d’en Salvador Dalí.

De ben segur que la lectura de la novel·la no pot deixar ningú indiferent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada