Avui a Esquerra hem tingut Consell
Nacional. Ha estat un Consell dens, molt dens; però interessant, molt
interessant, és clar.
Encara que la delegació de la
Garrotxa la conformàvem la Meius Ferrés, en Lluís Juncà, en Ferran Puig, la
Clara Casanovas i jo mateix, en tot moment he trobat a faltar la presència d’en
Jaume Cabanyes. Jo fa més de cinc anys que assisteixo regularment als consells
nacionals, i sempre ho he fet acompanyant-hi en Jaume. Aquest d’avui era el
primer Consell en què en Jaume ja no n’era membre oficial perquè la presidència
comarcal l’ha assumida l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, en Ferran Puig.
He pensat que en Jaume ha dedicat
més d’una dècada (i encara n’hi dedicarà més) d’esforços a lluitar per la
independència i per la nostra comarca de la Garrotxa des d’Esquerra Republicana
de Catalunya. Per sort, en Jaume no és d’aquelles persones que necessita “figurar”,
que necessita un càrrec, per deixar la pell pel país. Estic plenament
convençut, com passa en la secció local i en la federació comarcal, que en
Jaume continuarà lluitant fins al dia de la independència i, si cal, més enllà.
Perquè s’estima el poble, perquè s’estima la comarca i perquè s’estima el país.
No l’hi perdrem pas!
En Jaume s’ha perdut un dels
discursos més significatius d’aquest últim any en l’apartat inicial de “balanç
de la presidència”.
L’Oriol Junqueras, que evidentment
era present en la reunió dels partits amb presència al Parlament sobre el “pacte
fiscal”, ha estat clar i decisiu. Vénen temps transcendentals. El país no es
pot permetre cap reculada. ERC no recularà pas.
I, sobretot, Espanya ens ha donat
mostres que no ens podem refiar (no us ho creureu, però l’Oriol m’ha plagiat...
És clar que és broma, però això mateix vaig exposar a Olot quan ERC va
presentar una moció a l’Ajuntament perquè la hisenda catalana recaptés tots els
impostos –hi van votar a favor CiU, RCat, i el PSC!-): mai no compleixen els
seus compromisos. I, per tant:
“Volem la caixa, i volem la clau de
la caixa”. I no hi renunciarem!
Aquest és el camí. I no tingueu cap
dubte que ni l’Oriol, ni Esquerra, no recularem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada