diumenge, 3 de juny de 2012

La clau i la caixa


Avui a Esquerra hem tingut Consell Nacional. Ha estat un Consell dens, molt dens; però interessant, molt interessant, és clar.


Encara que la delegació de la Garrotxa la conformàvem la Meius Ferrés, en Lluís Juncà, en Ferran Puig, la Clara Casanovas i jo mateix, en tot moment he trobat a faltar la presència d’en Jaume Cabanyes. Jo fa més de cinc anys que assisteixo regularment als consells nacionals, i sempre ho he fet acompanyant-hi en Jaume. Aquest d’avui era el primer Consell en què en Jaume ja no n’era membre oficial perquè la presidència comarcal l’ha assumida l’alcalde de Sant Jaume de Llierca, en Ferran Puig.

He pensat que en Jaume ha dedicat més d’una dècada (i encara n’hi dedicarà més) d’esforços a lluitar per la independència i per la nostra comarca de la Garrotxa des d’Esquerra Republicana de Catalunya. Per sort, en Jaume no és d’aquelles persones que necessita “figurar”, que necessita un càrrec, per deixar la pell pel país. Estic plenament convençut, com passa en la secció local i en la federació comarcal, que en Jaume continuarà lluitant fins al dia de la independència i, si cal, més enllà. Perquè s’estima el poble, perquè s’estima la comarca i perquè s’estima el país. No l’hi perdrem pas!

En Jaume s’ha perdut un dels discursos més significatius d’aquest últim any en l’apartat inicial de “balanç de la presidència”.

L’Oriol Junqueras, que evidentment era present en la reunió dels partits amb presència al Parlament sobre el “pacte fiscal”, ha estat clar i decisiu. Vénen temps transcendentals. El país no es pot permetre cap reculada. ERC no recularà pas.

I, sobretot, Espanya ens ha donat mostres que no ens podem refiar (no us ho creureu, però l’Oriol m’ha plagiat... És clar que és broma, però això mateix vaig exposar a Olot quan ERC va presentar una moció a l’Ajuntament perquè la hisenda catalana recaptés tots els impostos –hi van votar a favor CiU, RCat, i el PSC!-): mai no compleixen els seus compromisos. I, per tant:

“Volem la caixa, i volem la clau de la caixa”. I no hi renunciarem!

Aquest és el camí. I no tingueu cap dubte que ni l’Oriol, ni Esquerra, no recularem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada