Lenguas aragonesas orientales

Segons com, em comença a fer molta mandra tractar les qüestions “identitàries”. Aquests dies, per exemple, algú ha qüestionat el concepte “Països Catalans” i, per mandra, no m’ha interessat d’entrar-hi.

Pel que fa a la llengua, també he acabat tenint la mateixa sensació; sobretot perquè, com a filòleg, hi ha principis que em sembla que no cal ni tractar. Una cosa ben diferent seria qüestionar-se l’organització administrativa de les llengües, perquè no és una qüestió filològica, sinó política o social.

Però avui no he pogut resistir el fet de comentar les paraules de la metgessa ripollenca Dolores Serrat i Moré, “consejera” d’Educació, Universitat, Cultura i Esport del Govern d’Aragó. El seu govern deroga la llei de llengües pactada en la legislatura anterior i decideix que a l’Aragó, a banda del castellà, es parlen unes llengües pirinenques i unes llengües orientals, que no tenen res (però res de res) a veure amb les que es parlen en altres comunitats autònomes.

Si no fos perquè és absolutament ridícul (i posa en el seu lloc els polítics que fan afirmacions d’aquest tipus –per cert, polítics del Partit Popular i, per tant, no s’hi val que els polítics del Partit Popular de Catalunya es posin a xiular!-), seria molt preocupant. És clar que, per a la gent d’aquestes comarques aragoneses és preocupant. Però que carreguin amb la responsabilitat de votar el partit que voten!

De fet, quantes vegades el discurs de la FAES no ha generat lemes d’aquest tipus que, des de la lògica, són insostenibles, però que, amb la repetició des de la lògica goebblesiana acaben fent forat: “agua para todos”, “la parte no puede jugar contra el todo”, “libertad de elección de lengua”, “unidad de mercado”, etc. De fet, tot plegat es redueix a “España, una!” O sigui: menteix, menteix, que alguna cosa queda!

Però potser sí que arribar a defensar públicament (i intrernacionalment) conceptes com els de “lenguas aragonesas orientales” els posa en el lloc que els correspon i ens fa avançar cap a la independència i cap a la cooperació de tots els territoris de llengua catalana.

Però hem de ser ferms i no deixar-nos endur per cants de sirena o per botiflers del nivell de la Dolores Serrat i Moré, que n’hi ha molts, i amb interessos molt importants!