dijous, 10 de maig de 2012

Concepció Carreras


Després de més de deu dies de silenci obligat per l’estrès d’ocupacions vàries, tinc una estoneta per reprendre aquestes entrades. De fet, quan no m’hi poso, em sembla que trobo a faltar alguna cosa... Però, és clar, el temps és el que és i no dóna per més!


Començo (tard) les entrades del mes de maig com ha de ser, amb un apunt poètic (que per allò de la C l’he de dedicar a en Càndid, gran poeta-professor o professor-poeta, com vulgueu!) derivat d’una de les moltes activitats que m’han ocupat aquests darrers dies.

Dilluns vaig poder assistir a can Trincheria a la presentació de l’antologia de la insigne poetessa olotina Concepció Carreras, a partir del treball que durant anys ha fet la Carme Ramilo.

Com ha de ser, en transcric un poema per allò d’”obrir boca” (i espero poder recuperar la “tranquil·litat” per reprendre aquestes entrades amb normalitat):

QUINA FIBLADA EL COR!

Quan m’han assabentat que no em volia,
quina fiblada el cor! Però amatent
he disfressat amb deixos d’ironia
l’acerbitat de ma dolor latent!
I mentre que el somriure clivellava
el llavi mentider, trèmul i blanc,
a doll calent sentia que em saltava
                        del cor la pròpia sang!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada