Després de més de deu dies de silenci
obligat per l’estrès d’ocupacions vàries, tinc una estoneta per reprendre
aquestes entrades. De fet, quan no m’hi poso, em sembla que trobo a faltar
alguna cosa... Però, és clar, el temps és el que és i no dóna per més!
Començo (tard) les entrades del mes
de maig com ha de ser, amb un apunt poètic (que per allò de la C l’he de
dedicar a en Càndid, gran poeta-professor o professor-poeta, com vulgueu!)
derivat d’una de les moltes activitats que m’han ocupat aquests darrers dies.
Dilluns vaig poder assistir a can
Trincheria a la presentació de l’antologia de la insigne poetessa olotina
Concepció Carreras, a partir del treball que durant anys ha fet la Carme
Ramilo.
Com ha de ser, en transcric un poema
per allò d’”obrir boca” (i espero poder recuperar la “tranquil·litat” per
reprendre aquestes entrades amb normalitat):
QUINA FIBLADA EL COR!
Quan m’han assabentat que no em
volia,
quina fiblada el cor! Però amatent
he disfressat amb deixos d’ironia
l’acerbitat de ma dolor latent!
I mentre que el somriure clivellava
el llavi mentider, trèmul i blanc,
a doll calent sentia que em saltava
del
cor la pròpia sang!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada