Aquest 2012 l’he començat amb una
certa crisi creativa... M’he reprimit diverses vegades per no dedicar una
entrada a algun dels temes polítics d’actualitat que ens han d’acabar de
deprimir (o d’economia: potser algun dia comentaré com és que a Olot, un
divendres al vespre, més de 500 persones s’apleguen per sentir una xerrada del
Niño Becerra!). Però avui no he pogut més...
Mira que he intentat dedicar ratlles
a l’amic Pepe o al capità del Costa Concordia...; però no hi ha hagut manera! L’actualitat
política m’ha vençut.
Sempre que veig l’egrègia figura de
l’Artur masegada per les grapes botides del botox de l’Alícia no puc deixar de
pensar en “l’abraçada de l’ós” (amb perdó: de l’óssa).
Ironies a banda, sembla que després
d’una dècada de martirologi encara no n’hàgim après. I mira que no només ERC,
sinó fins i tot el “nou” PSC, s’hi ha posat bé; però no hi ha hagut manera.
Fa uns anys l’Artur va anar al
notari... Però d’això ja fa temps i ens n’hem oblidat. Ja no recordem com les
gasten, aquesta camarilla. I mira que ens n’han donat mostres! De fet, al banc
ara mateix hi tenim en Camps i en Matas... Mira que tenim clares les intencions
de la FAES, d’en Bauzà, de l’Espe...
I sembla que no n’aprenem.
És clar que, a Espanya, ara manen
ells. I que des d’aquí sembla que tots somiem un “pacte fiscal”. Però em penso
que només n’obtindrem un argument per als Monty Python. I, mentrestant, un
altre cop, ens fiquem entre les urpes de l’óssa perquè ens destrossi vilment
les entranyes.
Però, probablement, la “Santa
Aliança”, el “Pont Aeri”, o com es digui l’invent, no ens deixen més marge de
maniobra que el que llança contra els esculls el Costa Concordia...
Això sí: sempre trobarem algun
capità que, ai las!, cau per la borda i sorprenentment va a parar al refugi del
bot salvavides...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada