dissabte, 13 d’agost de 2011

Pintades, aldarulls, murs i altres fams...


Perdoneu-me la frivolitat, però és que aquests dies hem anat veient com la nostra realitat més o menys idíl·lica malgrat la crisi s’ha vist pertorbada per diversos fets.


Després dels crims a Noruega, dels aldarulls i robatoris a Londres i altres ciutats angleses, de l’esclat anunciat de la fam a Somàlia, dels cinquanta anys del mur de Berlín i el record de tots els altres murs que aixequem contínuament en aquest nostre planeta, aquest cap de setmana algun ximplet ha vingut a la Garrotxa per fer-hi quatre gargots.

Algú ha arribat a pensar que empresonant l’assassí, que perseguint els culpables, que enderrocant la paret, que portant-hi quatre sacs de farina, que tapant els gargots acabarem amb allò que ho provoca?

Evidentment, que se’ls ha d’empresonar, de perseguir, d’enderrocar, d’ajudar i de tapar al més ràpid possible; però també és evident que aquests actes no són més que la punta de l’iceberg, que cal atacar el problema d’arrel, que no ens podem posar una bena als ulls que ens tapi la visió i, com que no ho veiem, ens pensem que el problema ja no hi és.

En el nostre país, a més, també ens cal lluitar contra la ceguesa de quaranta anys de dictadura que ha acabat inoculant un verí en la nostra societat del qual encara no ens n’hem pogut desempallegar del tot. Ho recordava l’insigne catedràtic Borja de Riquer en el seu article a l’Ara del 13 d’agost: “Amb motiu del 75è aniversari del començament de la Guerra Civil hem pogut comprovar com la dreta espanyola continua repetint els arguments franquistes per justificar l’aixecament militar. Així, a Telemadrid el 12 de juliol s’inicià l’emissió d’una sèrie, assessorada per l’historiador Alfonso Bullón de Mendoza, en la qual es presentava la rebel·lió militar dels dies 17-19 de juliol de 1936, com la resposta a l’assassinat del polític dretà José Calvo Sotelo pels “socialistes”.

Sobretot ens cal molta pedagogia. Cal entendre que el nostre sistema educatiu hi té molt a dir, que el nostre teixit social hi ha d’actuar, que les condicions econòmiques han de ser més justes...; ens cal un canvi profund, més enllà de les actuacions policíaques, per fer un món millor. I, sobretot, evitar paternalismes quan estem parlant de persones que han de ser lliures i tenir tots els drets, com marquen els principis republicans. I, sobretot, no ens vulguem posar la bena als ulls: amagant el problema, no solucionem res de res!

2 comentaris:

  1. Només un apunt: No són de fora de la Garrotxa. Han aparegut pintades en diversos dies amb els mateixos símbols des de fa setmanes. Si la policia s'hi posa, no serà gaire difícil saber qui són...

    ResponElimina
  2. Potser sí. Jo no sé d'on són, evidentment. Em consta que la policia està fent el que toca. Gràcies per l'apunt, Jordi.

    ResponElimina