Jordi Carbonell

Puc dir que em sento complagut, agraït, orgullós, reconfortat i, sobretot, privilegiat?

Doncs sí: ahir vaig poder compartir taula amb en Jordi Carbonell que, als seus 87 anys, va tenir prou ànims i prou empenta per fer-nos una xerrada a la gent d’Esquerra d’Olot, organitzada per la Fundació Irla.

Alhora, vaig tenir el goig i el plaer de presentar en Jesús M. Gutiérrez, company i amic, que va fer la presentació de la figura de Carbonell. En Jesús recordava especialment els anys de Nacionalistes d’Esquerra. Evidentment, impecable! No podia ser d’una altra manera. Per cert, que se’m va escapar felicitar-lo pel seu recent nomenament com a president del PEHOC però ho vaig poder encabir al final, “in extremis”, a més de les felicitacions pel premi Ramon Muntaner a l’entitat que presideix i que ha passat (penso jo) massa “de puntetes”.

Sí, el tema era en Jordi Carbonell! El mític Carbonell que va pronunciar aquella frase que recordem els que passem de llarg els quaranta, a la primera reivindicació permesa de l’Onze de Setembre a Sant Boi: “Que la prudència no ens faci traïdors!”

Sí, en Jordi Carbonell, que es va deixar torturar a la comissaria de Via Laietana per no claudicar, en ple franquisme, en la seva decisió de declara en català!

Sí, en Jordi Carbonell, independentista de pedra picada, president d’ERC del 1996 al 2004.

En Jordi Carbonell, que manté plena lucidesa, i que és capaç d’arengar-nos en el sentit que la independència és cada cop més a prop, però que no ens hem de precipitar seguint cants eixorcs de sirena. “La independència és més a prop, però encara hem de treballar-hi molt i molt. No serà fàcil!”

I, és clar, per a Carbonell el camí cap a la independència continua sent Esquerra Republicana de Catalunya!