Sí, aquests dies de vacances totals
de feina i de bloc he pogut gaudir del plaer de com seria de bonic constituir
la República Independent de Casa Meva!
Totes les normes les posaria jo i no
es faria res que jo no volgués! L’únic
problema seria que hauria de viure ben sol i que finalment potser m’hauria de
comprar una cova...
De fet, la boutade m’ha vingut al
cap després d’anar empassant-me tot de declaracions d’aquí i d’allà sobre la
independència de Catalunya i el procés que s’ha de seguir.
És evident que perquè un poble
aspiri a la independència hi ha d’haver una majoria de ciutadans que ho vulguin
i que actuïn amb una certa unitat. Això sembla que, a Catalunya, ho comencem a
tenir... Però heus ací que arriben les veus discordants, i no pas des de les
files de federalistes i constitucionalistes (que aquests ja sabem de quin peu
calcen), sinó dels mateixos independentistes.
Ara l’un et diu que si no es fa una
declaració unilateral ell no s’hi apunta, ara l’altre et diu que no participa
en la via catalana perquè té ganes de fer la migdiada, ara l’altre et diu que
no li cau bé el president que ens ha de portar a la llibertat i, més encara,
surt el de més enllà i et diu que, si la Catalunya independent no és com ell
vol, ja se la poden quedar...
Espero, confio i desitjo que tot
plegat només són focs d’encenalls i que a l’hora de la veritat (amb vent de
llevant o de ponent) tothom estarà a l’alçada de les circumstàncies històriques
i s’hi sumarà, però mentrestant tot plegat va minant la nostra força.
Precisament volem una Catalunya
independent perquè no ens imposin el que no volem. La Catalunya independent
serà com vulguem tots plegats, no com vulgui un grupet o com vulguin els de
fora. Si això no ho tenim clar, és difícil que ens en sortim, perquè de ben
segur que no serà exactament com cadascun de nosaltres la vulgui, sinó la suma
de tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada