dilluns, 12 d’agost de 2013

Visca la RICM!

Sí, aquests dies de vacances totals de feina i de bloc he pogut gaudir del plaer de com seria de bonic constituir la República Independent de Casa Meva!


Totes les normes les posaria jo i no es faria res que jo  no volgués! L’únic problema seria que hauria de viure ben sol i que finalment potser m’hauria de comprar una cova...

De fet, la boutade m’ha vingut al cap després d’anar empassant-me tot de declaracions d’aquí i d’allà sobre la independència de Catalunya i el procés que s’ha de seguir.

És evident que perquè un poble aspiri a la independència hi ha d’haver una majoria de ciutadans que ho vulguin i que actuïn amb una certa unitat. Això sembla que, a Catalunya, ho comencem a tenir... Però heus ací que arriben les veus discordants, i no pas des de les files de federalistes i constitucionalistes (que aquests ja sabem de quin peu calcen), sinó dels mateixos independentistes.

Ara l’un et diu que si no es fa una declaració unilateral ell no s’hi apunta, ara l’altre et diu que no participa en la via catalana perquè té ganes de fer la migdiada, ara l’altre et diu que no li cau bé el president que ens ha de portar a la llibertat i, més encara, surt el de més enllà i et diu que, si la Catalunya independent no és com ell vol, ja se la poden quedar...

Espero, confio i desitjo que tot plegat només són focs d’encenalls i que a l’hora de la veritat (amb vent de llevant o de ponent) tothom estarà a l’alçada de les circumstàncies històriques i s’hi sumarà, però mentrestant tot plegat va minant la nostra força.

Precisament volem una Catalunya independent perquè no ens imposin el que no volem. La Catalunya independent serà com vulguem tots plegats, no com vulgui un grupet o com vulguin els de fora. Si això no ho tenim clar, és difícil que ens en sortim, perquè de ben segur que no serà exactament com cadascun de nosaltres la vulgui, sinó la suma de tots plegats.

I, mentrestant, i encara que no ens acabi d’agradar, si el proper acte de força ha de ser la “via catalana” mirem entre tots plegats que sigui un èxit i emplenem els 400 quilòmetres que van del Pertús a Alcanar. Cada petit triomf ens acosta una mica més a la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada