dimecres, 29 d’agost de 2012

Senyor Mas, no és això


Al llarg d’aquest mes he publicat un parell d’entrades en què manifestava que entenia la posició d’Artur Mas i el Govern de Catalunya.


Entenc que han d’explotar fins a l’últim esforç la possibilitat de pacte fiscal i que això no té res a veure amb estar a favor o no de la independència.

Avui mateix, entenc que s’hagin acollit al fons de liquiditat autonòmic: no hi ha ni un cèntim a la caixa i quan arribin els venciments tothom voldrà cobrar, no? Entenc també que cal retallar els pressupostos: si tenim menys ingressos, haurem de reduir les despeses, no? (Una altra cosa és què és retalla i què no i com es poden incrementar els ingressos).

Entenc també que l’Artur Mas hagi fet una crida al conjunt de la societat per sumar esforços en la reclamació de pacte fiscal.

Ara: el que no pot ser és fer una crida popular i, després, amagar-se.

Això és com aquell que llança la pedra i amaga la mà, com aquell que no ha fet res. Està molt bé demanar suport, però s’ha de ser el primer a donar la cara. No pot ser que Convergència s’afegeixi a la manifestació i que el Govern només hi vagi “a títol personal”; però, sobretot, que no hi vagi el president.

Si tots volem que sigui una manifestació històrica (que ho serà, segur). Si hem demanat que tot Catalunya surti al carrer per reivindicar la seva voluntat de ser. Sigui quin sigui el lema de la pancarta que encapçali la marxa unitària, el president hi ha de ser.

Acabo amb una metàfora marinera de les que tant li agraden: el capità sempre ha de ser l’últim a abandonar el vaixell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada