dilluns, 13 d’agost de 2012

Independentisme i "pacte fiscal" (i 2)


Continuo entenent la posició d’Artur Mas, del president de la Generalitat de Catalunya.
 
I, per si algú no em coneix prou o pensa que he perdut el cap aquests dies d’estiu, deixaré clar d’entrada que l’11 de Setembre em manifestaré per la independència de Catalunya, com he fet sempre.

Passa que, com he intentat explicar en el primer lliurament d’aquests apunts, vivim unes circumstàncies excepcionals per l’independentisme. I, sobretot, no podem malbaratar uns avenços que ens acosten al final del camí. Però, compte: ni està tot fet, ni estem en un procés irreversible.

Algú s’havia pensat que això seria fàcil?

Algú es pot imaginar que la independència arribarà un dia que es llevi amb prou empenta el nostre president de torn i es planti al balcó del Palau per proclamar-la?

D’això ja en tenim un precedent en la història, i tots sabem que no va anar bé. Quan el president surti al balcó, ha de quedar clar a tothom (i quan dic tothom vull dir tot el món) que no només el segueixen els seus, sinó que el segueix tot el poble de Catalunya.

No estem parlant de guanyar unes eleccions o de guanyar un referèndum. Encara que sembli mentida, amb això no en fem prou. Necessitem el suport internacional, necessitem instruments per fer efectiva la independència, necessitem gent que la defensi. Per això, per exemple, ens consta que hi ha molts col·lectius que estan treballant-hi arreu del planeta.

I aquí torna a aparèixer, per dos motius, el tema del “pacte fiscal”:
a)    Necessitem convèncer no només la majoria de catalans sinó també la majoria d’estats del món que la independència de Catalunya és bona i imprescindible.
b)    I l’endemà de la proclamació de la independència (el mateix dia no, perquè ho estarem celebrant) voldrem seguir treballant pel país, i voldrem seguir cobrant (empreses que treballen pel sector públic, treballadors de l’administració, pensionistes, becaris, aturats...) i les nostres empreses i els nostres treballadors voldran tenir una caixa on pagar els seus impostos que garanteixin l’estat del benestar a Catalunya, no?
L’Agència Tributària Catalana és imprescindible per garantir que, amb la proclamació de la independència, el país no s’aturarà. És la garantia de la viabilitat econòmica de Catalunya. És l’instrument que ens permetrà presentar-nos al món per obtenir el seu suport econòmic (els “mercats”, les organitzacions empresarials, els estats...). Per què ens pensem que bona part de la lluita per l’aprovació del redactat del “pacte fiscal” girava al voltant de l’existència de l’ATC?

El “pacte fiscal” no és imprescindible per a la independència, però és un pas més per arribar-hi sense entrebancar-nos-hi. El camí no és fàcil i trobarem molta gent que ens ho voldrà acabar de complicar tant com puguin. Les dificultats i les distorsions seran grans i tindrem molta gent que al final dubtarà de fer-se enrere. No podem fer una passa en fals. No podem mantenir-nos-hi ferms només els independentistes “convençuts de tota la vida”. Necessitem una majoria al parlament, necessitem una majoria social, necessitem un suport exterior perquè no ens hi entrebanquem. Si ens anem posant pals a les rodes nosaltres mateixos, no hi arribarem mai.

Tots junts, hi arribarem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada