Lectures d’estiu: he pogut encarar un
dels llibres que més m’intrigava d’aquests últims mesos. El talent, del periodista de l’Ara
Jordi Nopca, és un llibre estrany, sorprenent, diferent.
A mig camí entre l’acció
inversemblant de James Bond i el gore inquietant de Quentin Tarantino, se
succeeixen tota una sèrie d’accions esbojarrades que ens porten a la Lisboa de
Fernando Pessoa. No hi falten les corredisses, ni les persecucions; entre cops,
crims, fantasmes i esperits, salts al buit inesperats i altres sorpreses...
Una parella d’editors aconsegueixen
de la manera més quotidiana possible l’únic exemplar d’una màquina descobridora
del talent literari. Conscients que l’invent els pot fer milionaris, marxen uns
dies a Portugal en cerca d’escriptors potencials.
Entre el sarcasme burlesc d’un Boris
Vian i els invents del TBO, els protagonistes aconsegueixen de la màquina que
valori alhora el talent literari i l’èxit de vendes. En el seu accidentat
periple per Lisboa, hauran de fugir de nombroses persecucions i evitar greus
perills.
De retorn a Barcelona, ens adonem
que més que una història inversemblant d’espies i altres maquinacions, Nopca
ens parla d’un món en què l’edició literària topa amb les necessitats del
mercat; ens parla de la impossibilitat de deixar de comptar el nombre de vendes
a l’hora de plantejar-se l’edició d’un llibre; ens parla de la utopia de
prioritzar “el talent” en una societat que només valora l’interès material.
El talent, una refrescant lectura estival per
portar-la més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada