Sangoneres

Ens cal la independència, fins i tot per això...

Imagineu què passaria, posem per cas a Anglaterra, si un club de futbol (posem-hi l’Arsenal o el Chelsea) comencés a insinuar que el campió de lliga, el club al qual pertanyen la majoria d’integrants de la selecció campiona del món, basa els seus èxits en el dopatge dels seus esportistes.

Imagineu què passaria si tota la premsa esportiva i no esportiva de la capital de l’estat comencés a difondre infàmies, afirmacions indocumentades, sobre el possible dopatge. Per exemple, la premsa de Londres contra el club més important de Manchester.

Imagineu com respondrien els representants esportius, socials, polítics i fins i tot la monarquia, quan, derivat d’aquests comentaris, la FIFA iniciés per sorpresa controls de dopatge a la plantilla d’aquest club.

Imagineu com respondria tot l’estat a les afirmacions d’algun ximple comentant que el càncer de fetge diagnosticat a un dels jugadors pot ser una conseqüència del dopatge.

Doncs aquí, en aquest estat que ens ha tocat de patir, no. Resulta que tothom està compinxat en contra del nostre Manchester, encara que sigui el millor equip del món (o potser per això). Els espanyols ho tenen clar: es tracta de desprestigiar el Barça perquè el seu equip és el de la capital.

Fins i tot per això ens cal la independència. Per viure tranquils, cadascú a casa seu...