Joan Teixidor, fill il·lustre d'Olot

Ser representant de la ciutadania en el consistori municipal és sempre un honor i una responsabilitat. Sovint tractem temes molt decisius que influeixen de manera determinant en el destí de la ciutat i en el futur del conjunt d’olotins. De vegades els temes són molt àrids, però no per això deixen de ser menors, encara que sovint costa de veure’n la transcendència.

Ara: també hi ha aquells moments en què més que un honor és un plaer com a regidor poder dedicar una estona a celebrar actuacions que, encara que siguin més simbòliques, no deixen de ser també molt importants. El reconeixement a la trajectòria d’un conciutadà és un d’aquests moments ben especials.

En el meu cas, a més, com a filòleg, encara és més emotiu poder participar de la votació per declarar fill il·lustre de la ciutat el poeta Joan Teixidor. I, de fet, en certa manera també vaig impulsar personalment aquest detall quan, en aprovar declarar l’any 2013 com a Any Teixidor en commemoració del centenari del seu naixement, vaig observar que en la “Galeria d’olotins il·lustres” només figurava un poeta, Jaume Bofill i Mates (important també com a polític, però sobretot gens vinculat a la nostra ciutat), i vaig demanar que s’estudiés la possibilitat d’incorporar-hi Joan Teixidor.

En la defensa de la posició del nostre grup, vaig afirmar sense dubte que Joan Teixidor és l’escriptor olotí més destacat i que també és un dels grans poetes catalans del segle XX, eclipsat per la força d’una figura universal com la de Salvador Espriu, contemporani i amic seu.

Per subratllar-ne la idea, em vaig limitar a llegir uns pocs versos de Teixidor; n’hi ha prou per justificar-ne la declaració. Primer, els quatre primers versos de Fluvià, el poemari del gairebé octogenari que retorna als orígens i simbolitza el pas del temps, la vida, amb el curs del riu:

La petita ciutat encara m’acompanya

i el riu que la travessa em farà de camí;

ara que ja arribo a l’última frontera

i només em tocava viure de record.

I, per acabar, els últims versos de El príncep, el tràgic poemari que escriu arran de la mort d’un fill:

Era un àngel que feia el seu camí

i sojornava uns anys a casa nostra.

Ens partírem el pa; tot era alegre.

Ara torna a ser fora.

La resta del Ple de novembre va ser menys emotiva, però igualment interessant. La sol·licitud del nomenament d’Olot com a Vila gegantera gironina va portar el nostra grup, de la mà de la Clara, a tornar a demanar que s’estudiï la possibilitat d’exposar permanentment els gegants de la ciutat. Sabem que la comissió de la faràndula n’és reticent, però nosaltres tenim clar que no deixa de ser un atractiu més de la nostra ciutat i que de ben segur seria un espai molt visitat. CiU va comentar que traslladarien la nostra petició, però PSC, PP i PxC es van mostrar prou reticents. En fi, nosaltres sí que ho tenim clar.

També va ser interessant l’aprovació del projecte per a utilitzar les energies renovables en els edificis propers a la nova plaça Mercat. ERC sempre hem volgut impulsar un pla seriós d’ús d’aquestes tecnologies i vam aprofitar per recordar-ho a l’equip de govern.

Finalment, també va ser interessant la moció de l’Associació de Comerciants per tal d’impulsar la creació de l’Àrea de Promoció Econòmica Urbana. És un tema que ha de tractar el parlament espanyol, però pensem que és important que Olot s’hi posicioni a favor. En aquest cas, el PSC no es va abstenir.

En el torn de preguntes, la Clara va lamentar la mala informació del tall d’aigua de la setmana passada i va fer el prec que en properes ocasions es sigui més curós a l’hora d’avisar individualment tots els usuaris.